Comunicat de la CJC-Joventut Comunista de Catalunya en motiu de la Diada Nacional de Catalunya

En el procés de construcció nacional de Catalunya, els i les comunistes expressem la nostra posició davant la situació actual.

El projecte dels comunistes de Catalunya: El catalanisme popular.


1. Catalunya és una nació sense Estat. La sobirania de Catalunya resideix en el poble català que té la legitimitat, el dret i el deure de decidir el seu futur sense tuteles ni limitacions de cap mena. Els i les comunistes tenim molt clar aquesta situació i continuarem lluitant per aconseguir més drets nacionals i socials. Uns drets que inclouen el dret a disposar d'un Estat propi reconegut internacionalment i el dret a federar-nos lliurament amb altres nacions, si així ho desitgem sobiranament.

El dret a l'autodeterminació de la Nació, és a dir, la seva capacitat de decidir voluntàriament a cada instant el seu futur, és un dret inalienable de les nacions i els pobles; un dret col·lectiu i expressió de la democràcia.


2. Els comunistes de Catalunya considerem que la construcció nacional des de la perspectiva de progrés i internacionalisme són complementaris i estan relacionats. El nostre projecte de transformació socialista té ben present que l'emancipació nacional i social són dues cares de la mateixa lluita. L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les comunistes no és contradictori amb la lluita pels drets nacionals dels pobles, sinó que és un element bàsic dels principis internacionalistes.


3. L’ofensiva de l’oligarquia financera a través del neoliberalisme a Europa i del neofranquisme a Espanya ha de ser contrarestada mitjançant la unitat de les classes populars catalanes, evitant les pràctiques i discursos que pretenen dividir-les en funció de la seva adscripció nacional. Reivindicar la nació com a expressió cohesionadora de la classe treballadora. És català qui viu i treballa a Catalunya, i per això denunciem els falsos debats que alimenten les burgesies catalana i espanyola pels seus interessos.

Tots els intents dels sectors més reaccionaris, tant catalans com espanyols, de dividir les capes populars i la classe treballadora catalana mitjançant el racisme, la xenofòbia, el xovinisme, etc., tindran la nostra contundent oposició.


Cal la unitat de la joventut de Catalunya

La Diada de Catalunya arriba després de la reforma antidemocràtica i neoliberal de la Constitució espanyola. Antidemocràtica perquè s’ha fet a corre-cuita sota els dictats dels mercats, d'esquenes a la ciutadania, obviant el dret fonamental a la participació política, negant-li el referèndum vinculant que s'ha reclamat des dels carrers. Neoliberal, perquè obliga a que la sortida a qualsevol crisi capitalista passi per polítiques retrògrades de retallades socials i ofegant les classes més desafavorides, prohibint les polítiques de foment del treball i la investigació amb diners públics. Com sempre, privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. I ara és constitucional!

Així, mentre veiem que a l’estat les polítiques es pensen només pel benefici d’uns pocs, a Catalunya estem arribant al súmmum del neoliberalisme. Convergència i Unió, després de guanyar unes eleccions utilitzant la bandera del catalanisme, està desenvolupant un seguit de polítiques econòmicosocials que afavoreixen només els interessos de sectors minoritaris de la població catalana, aliats de l’oligarquia espanyola més reaccionària, formant una coalició encoberta amb l’espanyolisme neofranquista del PP. CiU no fa res més que atacar, dia rere dia, els drets del poble de Catalunya i, per tant, del catalanisme popular.

Per si no n'hi hagués prou, acabem de patir un nou atac ferotge d’aquesta burgesia espanyola centralista, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre el model educatiu de Catalunya i la immersió lingüística. Un model educatiu que en els darrers anys ha aconseguit normalitzar progressivament el català a Catalunya, alçant el català al nivell de llengua nacional i popular, arribant molt més lluny que altres nacions de l'Estat com Galícia o el País Vasc. Cal, doncs, defensar la immersió lingüística com a única garantia del manteniment de la cohesió social i la cultura del país. Cal lluitar tant contra la burgesia espanyola especuladora i autoritària, que atempta sistemàticament contra la cultura del poble de Catalunya, com contra els sectors de la burgesia catalana que no dubten a retallar els nostres drets i pot utilitzar aquesta sentència per promoure una segregació classista entre catalanoparlants i castellanoparlants. El nostre sistema educatiu ens ha costat molt d'aconseguir i els seus èxits socials són inqüestionables. La classe treballadora i les capes populars hem de fer front comú per a mantenir-lo, assegurant que el català seguirà sent la llengua vehicular del nostre ensenyament.

Per tot plegat, necessitem un 11 de setembre d'unitat entre els amplis sectors de la joventut catalana, que volen conquerir més drets socials i nacionals. Ara més que mai, tot català que viu, estudia i treballa a Catalunya és indispensable!

Socialisme i autodeterminació !

Barcelona, 11 de setembre del 2011

CJC – Joventut Comunista de Catalunya

El secretari general del PCC Joan Josep Nuet i altres dirigents polítics salparan amb la II Flotilla cap a Gaza

Noticia de Sirius A la roda de premsa que aquest matí ha tingut lloc a Madrid per a presentar als membres de IU i EUPV que participaran en la Segona Flotilla la Llibertat Rumb a Gaza, la diputada per Castelló Marina Albiol ha expressat les raons de sa presència com a mostra de solidaritat amb el poble de Palestina. En les imatges, d'esquerra a dreta: l'europarlamentari d'IU, Willy Meyer, la diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol i el membre de l'Executiva Federal de IU i secretari del PCC, Joan Josep Nuet, que participaran a la Flotilla, amb el coordinador general de IU, Cayo Lara.

Marina Albiol: Israel manté un bloqueig sobre Gaza des de l'any 2006, és un bloqueig per terra, mar i aire que ha estat qualificat com il.legal per Nacions Unides i per organitzacions internacionals com Amnistia Internacional o la Creu Roja. A Gaza viu més d'un milió i mig de persones que estan sotmeses a aquest càstig col.lectiu per part d'Israel, de manera que en aquests moments Gaza és un enorme camp de concentració on el 80% dels seus habitants depenen de l'ajuda humanitària per poder alimentar-se i sobreviure.

A més l'exèrcit d'Israel practica una agressió permanent i continuada contra la població civil de Gaza, de fet, l'any 2006 van ser assassinades 500 persones i des de llavors no han cessat les fustigacions, els assassinats i l'exercici de la més absoluta impunitat per part de Israel.

La segona flotilla de la llibertat és una iniciativa no violenta que parteix amb un triple objectiu: primer, trencar aquest bloqueig il.legal que sotmet a la població civil a unes condicions terriblement precàries. Segon, un objectiu també humanitari com és el de portar material escolar, sanitari i material de construcció. El tercer objectiu és una denúncia internacional i el de conscienciar la ciutadania ia la població civil d'Europa i de la resta del món de quina és aquesta situació que està vivint el poble de Palestina a Gaza.

El fet que anem els companys Willy Meyer, Nuet i jo mateixa és una demostració que IU continua estant al costat del poble palestí. Sempre hem estat al costat dels pobles oprimits i, per tant, volíem tenir aquesta vegada una participació activa en aquesta segona flotilla de la Llibertat.

Ja sabeu que aquesta segona flota és hereva de la primera, que l'any passat va viatjar el maig de l'any passat, i va patir un atac d'Israel on nou activistes van ser assassinats en aigües internacionals, on a més van ser ferides 50 persones i on la resta de passatgers van ser segrestats per part de l'exèrcit d'Israel.

Solidaritat amb l'acampada !

14M: la joventut també surt al carrer contra les retallades!

CJC - Joventut Comunista de Catalunya

14M: La Joventut diem NO a les retallades

1 de maig... Visca la classe treballadora !

Paradeta de Sant Jordi dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya

Els i les comunistes de Sant Andreu vam tornar a sortir als carrers de Sant Andreu el darrer 23 d'abril per a la festa de Sant Jordi. Des de la creació del Col·lectiu de Sant Andreu de la Joventut Comunista de Catalunya al setembre de 2010, moltes son les activitats i lluites que hem dut a terme.

La participació en els preparatius de la vaga general del 29 de setembre, amb activitats pròpies com el repartiment de díptics dels CJC als instituts del barri, encartellades, col·locació de pancartes arreu del barri així com de la participació en primera línia amb els piquets obrers al costat dels companys del sindicat i d'Esquerra Unida i Alternativa.

Els CJC de Sant Andreu també han participat en la campanya a les eleccions nacionals al Parlament de Catalunya, amb el seu treball a EuiA. També s'han dut a terme jornades de formació i estudi, l'impuls de moviments socials com el Col·lectiu Cultural de Cinema Popular de Sant Andreu i en les festes del barri, hem treballat fort recolzant els companys i companyes d'Esquerra Unida i Alternativa, tant en la projecció de documentals com en l'organització dels concerts.

Aquest any intens d'activitat ens ha permès créixer de forma significativa tant en nous militants com en la capacitat dels i les comunistes de construir el projecte del Front d'esquerres.
En aquesta ocasió, vam establir una paradeta que comptava amb roses, material polític i llibres a preus populars. Els materials es van vendre a bon ritme i els guanys serviran per a continuar impulsant el treball social i solidari que duem a terme els i les comunistes de Catalunya.

Agraïm als veïns i veïnes de Sant Andreu la bona predisposició que tenen amb les activitats de la Joventut Comunista de Catalunya.

Salut i Revolució !

En els 80è aniversari de la proclamació de la II República reivindiquem els seus valors per projectar-los

Un dels més valuosos llegats de la II República és sens dubte el pensament republicà i els seus valors, perquè si ahir van ser exemplars, avui encara romanen vigents: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la virtut cívica, el federalisme, el respecte dels drets humans. En una paraula, el compromís amb una democràcia avançada.

Aquests valors avui connecten amb el que des del PCC hem anomenat la necessària construcció del Front Democràtic que aïlli i derroti els comportaments i polítiques antidemocràtiques d'extrema dreta i feixistes que han mantingut a part de l'aparell franquista amb importants connexions en les institucions de l'Estat i que segueixen projectant la influència i les decisions que volen retrotraure la història per tornar a la caverna del franquisme.

La corrupció i la desafecció política premeditada i planificada s’intenten normalitzar per poder ordenar una democràcia de baixa intensitat on el bipartidisme i el centralisme en són mecanismes actius.

Però a més dels valors polítics, recordem també els ideals humanistes que animaven La República: l'honestedat, la fraternitat i, en general, el compromís amb la sort dels treballadors i el bé comú.

La commemoració del 80è aniversari de la II República no és un acte nostàlgic de record del passat, sinó que ens convida a una reflexió renovadora sobre els problemes que encara romanen sense resoldre en els nostres dies.

Proclamada el 14 d'abril del 1931, la II República va portar diverses innovacions de gran importància que pretenien superar, en sentit modernitzador, els principals factors d'endarreriment social i polític que havia estat patint el país des dels inicis del segle XIX: en allò polític, l'establiment d'una autèntica democràcia representativa, en allò social, la reforma agrària i una legislació laboral d'acord amb els temps, en allò religiós, la instauració d'un Estat laic, mitjançant la separació de l'Estat i de l'Església, i en allò militar, la subordinació de les forces armades al poder civil.

La II República va ser el primer règim realment democràtic en la nostra història, amb mesures tan decisives com la implantació del sufragi veritablement universal amb reconeixement del dret al vot de les dones. La Constitució del 1931 va ser també la primera que va abordar el reconeixement dels drets socials i econòmics, i les bases del que avui coneixem com a Estat de benestar. Així mateix, va intentar resoldre el problema de l'articulació territorial de l'Estat mitjançant la canalització de les aspiracions nacionals i d'autogovern de diversos territoris a través d'un sistema d'estatuts d'autonomia i es va avançar a proclamar la renúncia a la guerra com a instrument de política internacional. La Carta Magna va instaurar un Estat modern, laic i democràtic. Va introduir el principi de laïcitat de l'Estat i mesures com el divorci, el matrimoni civil i l'ensenyament laic.

La Constitució republicana del 1931 definia Espanya com "una república democràtica de treballadors de quasevol classe, que s'organitza en règim de Llibertat i de Justícia".

El govern republicà era hereu del pensament progressista del segle XIX, que vinculava el laïcisme al progrés de la nació. Per modernitzar la societat espanyola es feia necessari, al seu entendre, una regulació que garantís el control de l'ensenyament públic, separant-lo de quasevol influència de les ordes religioses. Aquest projecte va trobar una decidida oposició des d'una Església aferrada al principi de confessionalitat de l'Estat. La Constitució republicana afirmava, en l'article 3er, que "l'Estat espanyol no té religió oficial".

En un moment en què es discuteix el model educatiu, quan hi torna a haver polèmica a propòsit de l'ensenyament de la religió, potser és el moment de reivindicar la memòria d'aquells mestres d'escola que el franquisme va condemnar a la repressió i l'oblit. "Laic, obligatori i gratuït". Així defensava l'ensenyament la Constitució del 1931, que atribuïa a l'Estat el servei públic de la cultura.

El federalisme va entrar en l'imaginari col·lectiu amb Francesc Pi i Margall, amb la I República Espanyola del 1873 i el seu intent de conciliar en un mateix model d'Estat els conceptes de democràcia, federalisme i descentralització.

Davant els debats sobre federalisme, laïcisme, democràcia social o drets humans (no només polítics sinó també econòmics i socials) aquest 80è aniversari és una oportunitat per reivindicar uns valors indispensables en la construcció nacional i social de Catalunya i en l'articulació d'una Espanya federal Plurinacional.

(Informe del Comitè Executiu al Comité Central del PCC - Abril 2011. Apartat sobre la República)

Festa del Che 2011, Moviment de Brigadistes

Felicitats a les companyes i companys del Moviment de Brigadistes de la Joventut Comunista de Catalunya





http://movimentdebrigadistes.org/

El Comitè Nacional dels CJC-Joventut Comunista de Catalunya aprova l'inici del procés cap el X Congrés

La reunió ordinària del Comitè Nacional, cel·lebrada el passat diumenge 13 de març, va servir per fixar les bases del X Congrés de la CJC-Joventut Comunista de Catalunya que se celebrarà el proper maig del 2012. El X Congrés ha de servir per donar eines a la joventut catalana i als moviments socials per a respondre al nou escenari polític a Catalunya, a la crisi econòmica mundial i als injustificats atacs i agressions als drets socials de la classe treballadora. En aquest procés congressual serà molt important la participació de tots els moviments socials, sindicats i altres organitzacions juvenils que conformen l’esquerra transformadora catalana.

En altres punts de l’ordre del dia, el Comitè Nacional va aprovar l'informe polític amb l'anàlisi de la situació de les revoltes als països àrabs, el procés de canvi d'Islàndia i la situació política i social a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol.

A Catalunya ha calgut poc temps per a comprovar que el govern de CiU ni suposa un canvi ni es tracta del “govern dels millors”. El nou govern d’Artur Mas s’ha estrenat atacant els pilars bàsics de l’Estat del Benestar com són l'educació, la universitat o la Salut. Des de la CJC ens comprometen a organitzar la gent jove per a construir la resposta i aturar les injustificades retallades que suposen un atacs frontal als drets socials de la classe treballadors.

A l'Estat espanyol cal destacar el suport dels CJC al nou procés de diàleg per a aconseguir la Pau a Euskadi. La renúncia a la lluita armada per part de l'esquerra abertzale obre la porta a una situació immillorable per a aconseguir la Pau a Euskadi que no es pot deixar desaprofitar. També es va analitzar l’acord entre sindicats, patronat i Govern de l'Estat. Els CJC no estem d’acord amb aquest pacte que suposa un nou retrocés injustificat als drets socials dels i les treballadores.

Per últim, es va aprovar que la Festa Revolució d’enguany es cel·lebri al Parc Central del Poblenou el proper 2 de juliol, sent aquesta a l’aire lliure, el que suposa un pas endavant en l'organització del festival anual de la CJC-Joventut Comunista de Catalunya.

Metodologia de treball i organització dels i les comunistes de Catalunya

El diumenge 27 de febrer va tenir lloc la jornada de formació “Metodologia de treball i organització dels i les comunistes de Catalunya”, organitzada per la comissió de formació Lenin-Gramsci dels CJC – Joventut Comunista de Catalunya.

Més d'una vintena de militants comunistes van assistir i participar a la jornada, on es van tractar temes com els conceptes de marxisme-leninisme (direcció col·lectiva, centralisme democràtic, crítica i autocrítica, democràcia interna...) així com la nova organització del PCC, entorn a la creació del partit orgànic de la societat d'avantguarda i de masses.

Aquest curs pertany a l'Escola de Formació “ROMAN” de la Joventut Comunista de Catalunya. La propera formació girarà entorn al feminisme i es realitzarà el 20 de març.

Federació del Moviment Unitari i Territorial del PCC

El PCC es reforça i aposta fort pel front d'esquerres: la Federació del Moviment Unitari i Territorial del PCC va celebrar la seva conferència.

El PCC es reforça i aposta fort pel front d'esquerres.La Federació del Moviment Unitari i Territorial del PCC va celebrar ahir al matí (29/01/2011)una participada conferència a Cotxeres de Sants de Barcelona amb prop de 200 assistents. Els objectius: més organització del PCC, aprofundir en els acords congressuals i adaptar-se als nous temps per continuar apostant pel front d'esquerres.


Després de l'aprovació de les propostes sobre la configuració de la mesa i el desenvolupament de la Conferència, Mercè Civit, responsable de la Federació del MUT - Moviment Unitari i Territorial -, va saludar als assistents lloant la seva participació en els debats, avui molt necessaris pel Partit dels i les Comunistes de Catalunya així com pels militants que treballen per enfortir el Front d'esquerres. Civit va mostrar la seva preocupació per l'avenç de les dretes i el feixisme en un context polític ultraliberal de retallades socials, laborals i nacionals. En la seva intervenció, Mercè Civit va manifestar que s'ha de continuar treballant sobre escenaris polítics, socials i culturals i que cal un calendari per la l'acció, la lluita i la mobilització. Mercè Civit va concloure reafirmant la utilitat de la Federació del MUT com a eina de direcció, treball i unitat en els marcs del propi partit, EUiA i la coalició amb ICV.

La conferència va continuar amb la intervenció Joan Josep Nuet secretari general del PCC. Nuet va recordar als assistents l'anàlisi fet al XII Congrés del PCC celebrat el gener de 2010. "Constatàvem com l'oligarquia financera mundial avançava en la conformació dels seus interessos". "Ara són més forts i hegemònics perquè s'han imposat també progressivament en l'àmbit social" afirmà Nuet. El secretari general del PCC també va interpretar en clau de partit els resultats electorals de les passades eleccions catalanes: va ser una important pèrdua de l'esquerra plural i un avenç preocupant de la configuració d'una nova majoria del conjunt de les dretes encapçalada per CIU amb suports del PP."És necessari que el PCC doni un nou impuls al debat sobre la crisi, les seves causes, conseqüències i perills reals que comporta, especialment a Catalunya i Espanya, i per tant que aposti per la recuperació democràtica i progressista de les conquestes socials", va dir Nuet. En quant al dret d'autodeterminació, Nuet va recordar que el PCC defensa l'autogovern de Catalunya i recolzà el seu Estatut d'Autonomia. En aquest sentit els i les comunistes s'oposen categòricament a la sentència del Tribunal Constitucional perquè és "un veritable atac a la democràcia que no vol respectar la decisió del poble català". Nuet també va recordar que el PCC continua apostant pel Federalisme en un estat plurinacional. En quant al front d'esquerres, el PCC continua apostant per EUiA, la coalició amb ICV, IU i el conjunt de l'esquerra com a fronts on s'impulsi l'Espanya social i plurinacional enfront de l'Espanya centralista i neoliberal. "Aquesta és la Espanya herència del franquisme nacional i catòlic", va sentenciar Nuet.

"Els i les comunistes hem de recordar que volem desenvolupar un Front Democràtic i Social que deixi de banda el sectarisme i que aposti per la cultura del Front Popular", va dir Nuet. El secretari General segueix dient que "el PCC continua apostant per EUiA com a moviment polític i social. S'hauran d’introduir actualitzacions en l’ organització, en la forma de fer, segons el moment actual que vivim, sense sobrevalorar la visió institucional, potenciant l'acció, l'activisme social, el treball en els marcs unitaris amb altres esquerres per portar la batalla als espais públics i centres de treball"."Els i les comunistes continuarem treballant per fer avançar qualitativament i quantitativament el Front d'esquerres, desenvolupar-lo i estendrel en l'àmbit polític, social, nacional i local" va concloure Nuet.

La conferència va continuar amb la reunió de les comissions per acordar el document que traci la línia estratègica del Partit en el front d'esquerres. L'acte va concloure amb la quasi total unanimitat en la votació del document i el nou comitè de la MUT. Mercè Civit ha estat escollida per unanimitat com a Responsable Política del Comitè.

A 34 anys de l'assassinat dels advocats comunistes d'Atocha

Avui, dilluns 24 de gener, es compleixen 34 anys del que ja ha passat a la història com "LA MATANÇA D'ATOCHA". Convé no oblidar el que va passar, un grup de feixistes va irrompre en el despatx dels advocats i advocades de CCOO, militants del PCE, situat al carrer Atocha n º 55 de Madrid, i pistola en mà van obrir foc contra tots els presents, nou persones, set advocats, un estudiant de dret i l'administratiu, van morir cinc i van ser ferits els altres quatre.


Va ser una matança programada en un moment clau de la transició política del nostre país. Hem de recordar que en aquest moment ja s'havien realitzat nombroses vagues i els avenços de la classe treballadora feien ressentir els guanys dels empresaris, els advocats i advocades laboralistes de CCOO eren un instrument fonamental d'aquesta lluita, la dreta d'aquest país no havia de consentir que els seus privilegis es poguessin trontollar els més mínim, no va ser l'obra de quatre radicals feixistes que van actuar pel seu compte. En aquell moment la crispació i la por eren una realitat als carrers, amb aquesta matança van demostrar fins a on podien arribar, el poble ja sabia el que podia passar-te si eres del PCE i posaves en dubte els privilegis dels de sempre, els privilegis de els d'abans, dels de llavors i que continuen sent els privilegis dels d'ara.

Madrid els va acomiadar d'una manera multitudinària, més de 200.000 persones van sortir al carrer en un enterrament on va imperar el silenci, el servei d'ordre del PCE format per més de quatre mil persones no va permetre un mínim altercat, va ser la primera manifestació massiva de la esquerra des d'abans de la dictadura. Un milió de treballadors i treballadores van anar a la Vaga en resposta als assassinats.

Les morts d'aquests camarades no van ser les úniques d'aquest moment històric però la matança d'Atocha sí que va ser el fet més violent, deu persones van ser assassinades en només dos mesos, desembre i gener, però els crims d'Atocha van marcar la transició, després de la demostració de força del PCE als carrers de Madrid era insostenible la il.legalització del mateix.

El PCE va ser l'única resistència que hi ha a la dictadura franquista, la lluita dels i les comunistes va ser molt dura i amb tràgiques conseqüències, presó i afusellaments per a un gran nombre d'ells i elles. Després de la mort de Franco la lluita va continuar i com veiem cobrant encara més víctimes. El PCE ha estat el partit que va lluitar per la democràcia, una democràcia que fan feble aquells que utilitzen els seus càrrecs per créixer, per enriquir-se i per prevaricar i que mai van estar en la lluita per la llibertat d'aquest país, tot el contrari, estaven en l'altra part.

Avui, 34 anys després de la matança d'Atocha, convé no oblidar la història recent del nostre país i sobretot no oblidar a aquells i aquelles que amb la seva vida van lluitar per la llibertat i per la igualtat de classes, camarades amb nom propi, un nom propi que sempre hem de recordar. En l'atemptat d'Atocha van morir els advocats Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco, l'estudiant de dret Serafín Holgado de Antonio i l'administratiu Angel Rodríguez Leal. Van resultar greument ferits Miguel Sarabia Gil, Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell, Luis Ramos Pardo i Dolores González Ruiz.

Potser sigui un bon moment per veure un cop més la pel.lícula del camarada Juan Antonio Bardem "7 dies de gener"... Si el ressò de la seva veu es debilita, morirem.

Alfredo Albornos (Secretari general del PCPV) i Rosa Pérez (Secretària de drets humans del PCPV)

http://marina-eupv.blogspot.com/2011/01/34-anys-de-lassassinat-dels-advocats.html?spref=fb

El comunisme fa por als fantasmes del Bundes-nacional-socialisme

La líder de L'Esquerra Die Linke a la RFA, Gesine Loetzsch, digué en un discurs recent que Die Linke busca camins cap al comunisme. Els fantasmes de la corrupció als governs alemanys des del kaiser Wilhelm han llançat els cors de fervents nacionalcatòlics i un clam generalitzat a la premsa, que desvia l'atenció d'un govern d'ultradreta en hores molt baixes de popularitat.

Per Die Linke (L'Esquerra), el súper any electoral a Alemanya, on en set Estats federats hi haurà comicis, ha començat amb una campanya demagògica organitzada.

"Camins cap al comunisme", un article de Gesine Loetzsch, dirigent del partit, ha aixecat l'enrenou, sobretot perquè aquest terme a Alemanya, per a la majoria ultraconservadora de l'oest, no es dissocia de Mur i películes d'Orson Wells, "divisió", "dictadura" i "estalinisme", referint-se a la de l'est, clar, i no als titelles de Washington a Bonn des d'Adenauer.

Un partit que té com a ideal la trobada de camins que portin (de tornada) a aquesta etapa de la història no pot ser democràtic, és el tenor de la crítica dels hereus del nazisme que ara governen la RFA i ràpidament tota la premsa del Pentàgon i els "socialdemòcrates", de l'SPD, aprofiten per excloure tota futura cooperació amb l'esquerra i escandalitzar-se.

Si el comunisme és "una etapa de l'història", què és doncs el capitalisme: El premi ciclista de muntanya? El dopatge tolerat sota suborns? Els esquemes propagandístics dels governs dels banquers no sembla canviar gaire, com els seus mètodes.

Amb un nivell d'acceptació a nivell nacional entorn el 10% -doncs com a partit obrer no compta amb la banca, els mitjans de comunicació i els milions, de marcs i d'euros, robats i/o defraudats per l'SPD i la CDU, CSU i FDP dels neocons en els últims 60 anys-, però amb bones perspectives de guanyar a l'Estat occidental de Saxònia-Anhalt, les declaracions de la dirigent del partit hereu del Partit Socialista Unificat (SED) de l'antiga República Democràtica Alemanya i del DKP són bona cortina de fum pel govern impopular i ultradretà de Merkel.

A les últimes eleccions a landers, la dreta baixà estrepitosament i Die Linke i Die Grünnen van fer un salt cap endavant que a les generals fa tremolar a l'actual molt feble coalició al poder de Merkel.

Des de l'acte commemoratiu en honor als líders històrics de l'esquerra alemanya, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, tots els dirigents de l'únic partit que ha advocat i lluitat per una societat més justa i per la democràcia sobirana han hagut de respondre a "periodistes i becaris" sobre el comunisme de Die Linke, "la malaurada frase", com la va denominar Gregor Gysi, fundador del partit i ara líder del seu grup parlamentari al Bundestag veient la manipulació desvergonyida de la premsa Merkel.

"El que Gesine Loetzsch vol dir amb comunisme és una cosa molt noble", defensa Gysi: "Es tracta d'e la societat més justa i humana, la que defensa el comunisme".

En el seu article publicat al diari Junge Welt, successor de l'òrgan oficial del Consell Central de les Joventuts Socialistes de la RDA, Loetzsch -berlinesa, membre del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED) fins a 1990- afirmava: "Els camins cap al comunisme només els trobarem si ens posem en marxa per provar-los, a l'oposició o en el govern". Pocs dies després, afegia: "El que pretenem és un socialisme democràtic".

Poc després, ressaltava al Congrés de Die Linke a Berlín, que les idees del seu partit excluien l'estalinisme i el socialisme autoritari, doncs ara per ara Hitler no ha renascut tampoc i no cal militaritzar res, el que sembla que no entenen els "experts" a sou de Merkel. Mentre ni la CDU, la CSU ni la FDP no han renunciat mai als seus principis i polítiques nazionalsocialistes.

Temors per un partit en creixement i una societat silenciada

A les federals del 2009, Die Linke va espantar les mòmies del Reichstag amb uns resultats que en molts landers van superar l'SPD i la mateixa CDU que té el feu (42'6%) a la Baviera neonazi.

Die Linke va fer a Mecklemburg-Pomerània Occidental, 29%; a Brandeburg, 28,5%; Berlín, 20,2%; Sarre, 21,2%; Saxònia, 24,5%; Turíngia, 28,8%; Bremen, 14,2%; Hamburg, 11,2%; Saxonia-Anhalt, 32,4%.

A les eleccions federals del 2009 va arribar al 11'9% dels vots, si fa o no fa com Els Verds de Die Grünnen (10'7%), però amb la novetat d'haver entrat ja per primer cop en força en landers occidentals. La seva presència en els parlaments dels landers de l'orient alemany excomunista es dóna per descomptada i creixent, a causa de la constatable realitat de les mentides del capitalisme sobre les espatlles dels enganyats alemanys de l'est i la crisi que els han venut.

"Si servim per a alguna cosa hem de tenir èxit en aquestes eleccions, per enviar un senyal que aquesta societat ha de canviar", afirma l'expert polític i dirigent dels comunistes alemanys Gregor Gysi, el que fa tremolar el bundesnegoci i les sucursals de CNN a Berlin.

http://noticies.sirius.cat/2011/01/el-comunisme-fa-por-al-fantasmes-del.html

El PCC davant l'anunci d'ETA d'un alto el foc "permanent, general i verificable"

El PCC davant l'anunci d'ETA d'un alto el foc
"permanent, general i verificable"

En conèixer el comunicat que ETA ha fet públic avui mitjançant el diari Gara, el secretari general del PCC i senador per EUiA, Joan Josep Nuet, ha declarat: "És un pas imprescindible, positiu i del qual n'esperem una evolució cap a un alto el foc definitiu que comporti l'abandonament de les armes, la dissolució d'ETA i l'aposta única per la via política i democràtica".

Segons Nuet, "la societat basca necessita camins de participació política i de mobilització per autodeterminar-se dins un projecte federal i plurinacional de l'Estat Espanyol. Al mateix temps, la lluita contra les polítiques neoliberals requereix d'amples energies socials i polítiques que poden articular-se millor en un espai de pau, diàleg i nova lluita política davant el conflicte a Euskadi".

El PCC saluda i encoratja la societat basca en general a encetar un nou periode amb més participació política i més democràcia, i a l'esquerra basca en particular a ampliar les aliances socials i polítiques per fer front a les polítiques neoliberals.

Barcelona, 10 de gener del 2011


PARTIT DELS I LES COMUNISTES DE CATALUNYA
www.pcc.cat

CCOO valora les dades de l'atur

Intervenció del camarada del PCC i dirigent de CCOO, Jordi Ribó:

Solidaritat amb els 5

Amunt les nostres veus per ells! Per a tots els amics que, des de totes parts del món, lluiten per la justícia: Amb l'inici d'un nou any i en coordinació amb comitès i amics d'altres parts del món, proposem iniciar al costat de tots vostès una nova i constant campanya en favor dels 5 Cubans: EL 5 DE CADA MES PELS 5. Aquest dimecres 5 de gener, des de les 9 del matí a les 5 de la tarda, truqueu per telèfon, o envieu un fax, un correu electrònic o envieu un telegrama per demanar al President Obama que alliberi els 5 Patriotes Cubans presos als EUA per defensar la vida.


Si durant algun dels corresponent mesos, el 5 caigués durant un cap de setmana, proposem el dilluns immediatament després d'aquest cap de setmana com el dia de contactar la Casa Blanca. Nosaltres per la nostra part enviarem uns dies abans del 5 de cada mes un butlletí recordatori.

El President Obama té proves més que suficients que els 5 Cubans són innocents, que mai van significar una amenaça per a la seguretat nacional dels Estats Units, que no tenien armes i que el seu únic objectiu era monitoritzar organitzacions terroristes amb seu a Miami per evitar més morts de persones innocents.

Exigim al President Obama aquest dimecres 5 de gener, que fent ús de les facultats que li confereix la Constitució dels EUA, com advocat, com a pare, com a fill, com espòs, com a persona decent, amant de la justícia, com a Premi Nobel de la Pau, posi FI A AQUESTA COLOSSAL INJUSTÍCIA I que allibera els 5 ARA!!!
DIFERENTS FORMES DE COMUNICAR AMB LA CASA BLANCA

Per telèfon: 202-456-1111Si truca des de fora dels EUA, marqueu el Codi Internacional del respectiu país + 1 (Codi dels EUA) 202.456.1111Por fax: 202 456-2461
Si envieu un fax des de fora dels EUA, marqueu el Codi Internacional del respectiu país + 1 (Codi dels EUA) 202-456.2461

Per correu electrònic: HTTP: / / WWW.WHITEHOUSE.GOV / CONTACT
Per enviar un telegramaPresidente Barack ObamaThe White House1600 Pennsylvania Ave, NWWashington, DC 20500EE.UU.

AQUESTA ACCIÓ COL.LECTIVA NOMÉS PODRÀ SER EFECTIVA SI PERSONES DELS EUA I DE TOT ARREU DEL MÓN, trucar per telèfon, o enviar faxos, CORREUS ELECTRÒNICS O TELEGRAMES, EL DIA 5 DE CADA MES. SI NINGÚ RESPON EL TELÈFON DEIXI UN MISSATGE.

¡JUNTS PODEM ACONSEGUIR-HO!
Comitè Internacional per la Llibertat dels 5 Cubans

Etiquetes de comentaris: Cuba, Els 5, EUA, Internacional
Font principal de la notícia: http://www.pcc.cat/noticiesampliar.php?id=1605