A 34 anys de l'assassinat dels advocats comunistes d'Atocha

Avui, dilluns 24 de gener, es compleixen 34 anys del que ja ha passat a la història com "LA MATANÇA D'ATOCHA". Convé no oblidar el que va passar, un grup de feixistes va irrompre en el despatx dels advocats i advocades de CCOO, militants del PCE, situat al carrer Atocha n º 55 de Madrid, i pistola en mà van obrir foc contra tots els presents, nou persones, set advocats, un estudiant de dret i l'administratiu, van morir cinc i van ser ferits els altres quatre.


Va ser una matança programada en un moment clau de la transició política del nostre país. Hem de recordar que en aquest moment ja s'havien realitzat nombroses vagues i els avenços de la classe treballadora feien ressentir els guanys dels empresaris, els advocats i advocades laboralistes de CCOO eren un instrument fonamental d'aquesta lluita, la dreta d'aquest país no havia de consentir que els seus privilegis es poguessin trontollar els més mínim, no va ser l'obra de quatre radicals feixistes que van actuar pel seu compte. En aquell moment la crispació i la por eren una realitat als carrers, amb aquesta matança van demostrar fins a on podien arribar, el poble ja sabia el que podia passar-te si eres del PCE i posaves en dubte els privilegis dels de sempre, els privilegis de els d'abans, dels de llavors i que continuen sent els privilegis dels d'ara.

Madrid els va acomiadar d'una manera multitudinària, més de 200.000 persones van sortir al carrer en un enterrament on va imperar el silenci, el servei d'ordre del PCE format per més de quatre mil persones no va permetre un mínim altercat, va ser la primera manifestació massiva de la esquerra des d'abans de la dictadura. Un milió de treballadors i treballadores van anar a la Vaga en resposta als assassinats.

Les morts d'aquests camarades no van ser les úniques d'aquest moment històric però la matança d'Atocha sí que va ser el fet més violent, deu persones van ser assassinades en només dos mesos, desembre i gener, però els crims d'Atocha van marcar la transició, després de la demostració de força del PCE als carrers de Madrid era insostenible la il.legalització del mateix.

El PCE va ser l'única resistència que hi ha a la dictadura franquista, la lluita dels i les comunistes va ser molt dura i amb tràgiques conseqüències, presó i afusellaments per a un gran nombre d'ells i elles. Després de la mort de Franco la lluita va continuar i com veiem cobrant encara més víctimes. El PCE ha estat el partit que va lluitar per la democràcia, una democràcia que fan feble aquells que utilitzen els seus càrrecs per créixer, per enriquir-se i per prevaricar i que mai van estar en la lluita per la llibertat d'aquest país, tot el contrari, estaven en l'altra part.

Avui, 34 anys després de la matança d'Atocha, convé no oblidar la història recent del nostre país i sobretot no oblidar a aquells i aquelles que amb la seva vida van lluitar per la llibertat i per la igualtat de classes, camarades amb nom propi, un nom propi que sempre hem de recordar. En l'atemptat d'Atocha van morir els advocats Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco, l'estudiant de dret Serafín Holgado de Antonio i l'administratiu Angel Rodríguez Leal. Van resultar greument ferits Miguel Sarabia Gil, Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell, Luis Ramos Pardo i Dolores González Ruiz.

Potser sigui un bon moment per veure un cop més la pel.lícula del camarada Juan Antonio Bardem "7 dies de gener"... Si el ressò de la seva veu es debilita, morirem.

Alfredo Albornos (Secretari general del PCPV) i Rosa Pérez (Secretària de drets humans del PCPV)

http://marina-eupv.blogspot.com/2011/01/34-anys-de-lassassinat-dels-advocats.html?spref=fb