Per un Primer de Maig de lluita, organització i unitat.
Un any més, la celebració del primer de Maig
s’emmarca en una profunda crisi del capitalisme que està arrasant amb
els salaris, els drets laborals i socials i la democràcia en aquest
país, mentre els poderosos segueixen omplint-se les butxaques i
deslocalitzant capitals a paradisos fiscals.
L’oligarquia financera i el gran capital
pretenen, una vegada més, una sortida de la crisi sobre les esquenes
dels treballadors i treballadores, així com d’altres sectors i classes
socials que estan sent colpejades per les mesures d’austeritat,
consagrades amb la reforma antidemocràtica de la constitució (PSOE-PP),
en el marc d’una profunda des legitimació d’un sistema polític basat en
el bipartidisme i la monarquia, travessat per la corrupció i doblegat
pel poder econòmic.
L’augment desfermat de l’atur, la precarització
constant de l’ocupació, les congelacions i rebaixes salarials, el
buidatge de la negociació col·lectiva i el debilitament i desprestigi de
les organitzacions sindicals són part d’una estratègia neoliberal
iniciada fa molts anys, que té per objectiu desarmar a la classe
treballadora material i ideològicament, que s’aguditza amb la crisi i
que té el seu colofó amb la reforma laboral aprovada pel Partit Popular.
En aquest context l’ofensiva retalladora i
privatitzadora dels drets socials i de ciutadania suposen no solament
una agressió als sectors més febles de la societat, sinó un
aprofundiment de les desigualtats socials i una transferència de
recursos del sector públic a mans d’empreses privades.
Les conseqüències de l’ofensiva liberal estan en
l’origen de la greu situació que travessem centenars de milers de
treballadors i treballadores, ja siguin assalariats o autònoms, petits
comerciants, etc., i que s’expressen en la destrucció del teixit
industrial, l’exponencial increment de la pobresa, el desallotjament de
milers de famílies de les seves llars, l’estafa de les preferents, les
dificultats de la joventut per construir el seu projecte de vida
autònom, l’enduriment de l’accés a la Universitat a les capes populars i
l’expulsió de milers de joves del país per la manca de treball.
Com deia el lema de la Vaga General de Març del
2012, volen acabar amb tot, i no podem veure-ho només com un lema o una
frase retòrica, sinó com la definició clara de l’objectiu del capital
per recompondre la seva taxa de guany i donar per liquidat el pacte
social de la postguerra que està en l’origen del vessant social de
l’estat conegut com a estat del benestar.
Enfront dels atacs i retallades els treballadors i
treballadores venim resistint, i expressant el nostre rebuig amb
importants mobilitzacions, de les quals destaquen les convocatòries
entorn del 15 M com a expressió d’indignació i 25 S contra els
pressupostos generals, les tres vagues generals contra les polítiques de
reforma laboral, o les marees de l’Educació i la Sanitat, que han estat
capaces de portar aquestes protestes des dels centres de treball i
d’estudi a importants manifestacions en defensa del seu caràcter públic i
la seva aportació a la igualtat.
Al costat d’aquests procés mobilitzador, de
matriu social tenim un important moviment a favor del dret a decidir,
connectat amb la nostra reivindicació històrica del dret a
l’autodeterminació dels pobles, que no podem aïllar del descontentament
social imperant i que també es converteix en una forma d’expressar el
mateix, posant el centre de les contradiccions en el model d’estat.
En aquest context és necessari fer un pas més,
elevant el nivell, la confluència i articulació de les lluites, exigint
la dimissió del Govern, avançant en l’organització de la societat en
tots els àmbits i establint vincles d’unitat a tots els nivells.
Les i els comunistes de Catalunya considerem que
és necessari avançar en la construcció de vincles associatius,
organitzatius i de fraternitat per construir alternatives i desenvolupar
la solidaritat. Recolzarem totes les formes d’organització social, des
dels Sindicats i les vinculades a la lluita contra la crisi i la
precarietat a nivell territorial, com les assemblees de aturats/des, a
les organitzacions veïnals, per la igualtat de gènere, de solidaritat
social, de consum responsable, etc., que desenvolupin vincles de
solidaritat i de cooperació des de baix.
Al mateix temps, en moments com els actuals és
necessari avançar en la màxima unitat enfront del neoliberalisme, i
aquesta unitat ha de produir-se en tots els àmbits per unificar esforços
i fer un front comú que permeti visualitzar que si se’ls pot fer front i
generar perspectives reals de transformació de la societat enfront de
la por i la resignació que encara paralitzen a gran quantitat de
persones.
En aquest sentit és necessari avançar en la
unitat dels treballadors i treballadores i això exigeix debat, voluntat i
generositat per aparcar protagonismes estèrils i unir en l’acció el
conjunt del moviment sindical, des del sindicalisme confederal al
sindicalisme sectorial, i especialment en el marc de les grans empreses i
sectors estratègics.
Així mateix és necessari la convergència de les
propostes i la confluència en la lluita, dels diferents processos
socials en marxa (15M, PAH, Sindical, Organitzacions reivindicatives,
Marees, etc.), concretant espais d’articulació a nivell territorial.
I també cal desenvolupar un nou espai polític de
confluència del conjunt de l’esquerra política i social, que sigui capaç
de construir una alternativa a l’actual règim, amb capacitat d’imaginar
una societat diferent, on el treball en totes les seves dimensions
recuperi un paper central en la societat enfront del món de les finances
i l’especulació monetària, un canvi de model econòmic, productiu i
social que desenvolupi béns i serveis públics i col·lectius, que sigui
sostenible i desenvolupi un model d’estat democràtic, republicà i
veritablement federal.
El primer de Maig és un moment idoni per
reafirmar el nostre compromís com Partit dels i les Comunistes de
Catalunya de seguir en la lluita per una societat d’homes i dones
lliures i iguals, la vigència de la lluita pel socialisme i el
comunisme, desenvolupar el sindicalisme de classe, la lluita ideològica i
l’organització de la societat i construir la unitat dels
treballadors/as, de l’esquerra i com a aportació pròpia el compromís
d’avançar en la construcció d’un Partit Comunista que culmini la unitat
de tots i totes les i els comunistes .
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
www.pcc.cat
