martes, 23 de abril de 2013

Manifest del Partit dels i les Comunistes de Catalunya davant del Primer de Maig

És necessari avançar en la unitat dels treballadors i treballadores i això exigeix debat, voluntat i generositat per aparcar protagonismes estèrils i unir en l’acció el conjunt del moviment sindical, des del sindicalisme confederal al sindicalisme sectorial, i especialment en el marc de les grans empreses i sectors estratègics.



Per un Primer de Maig de lluita, organització i unitat.

Un any més, la celebració del primer de Maig s’emmarca en una profunda crisi del capitalisme que està arrasant amb els salaris, els drets laborals i socials i la democràcia en aquest país, mentre els poderosos segueixen omplint-se les butxaques i deslocalitzant capitals a paradisos fiscals.


L’oligarquia financera i el gran capital pretenen, una vegada més, una sortida de la crisi sobre les esquenes dels treballadors i treballadores, així com d’altres sectors i classes socials que estan sent colpejades per les mesures d’austeritat, consagrades amb la reforma antidemocràtica de la constitució (PSOE-PP), en el marc d’una profunda des legitimació d’un sistema polític basat en el bipartidisme i la monarquia, travessat per la corrupció i doblegat pel poder econòmic.

L’augment desfermat de l’atur, la precarització constant de l’ocupació, les congelacions i rebaixes salarials, el buidatge de la negociació col·lectiva i el debilitament i desprestigi de les organitzacions sindicals són part d’una estratègia neoliberal iniciada fa molts anys, que té per objectiu desarmar a la classe treballadora material i ideològicament, que s’aguditza amb la crisi i que té el seu colofó amb la reforma laboral aprovada pel Partit Popular.

En aquest context l’ofensiva retalladora i privatitzadora dels drets socials i de ciutadania suposen no solament una agressió als sectors més febles de la societat, sinó un aprofundiment de les desigualtats socials i una transferència de recursos del sector públic a mans d’empreses privades.
Les conseqüències de l’ofensiva liberal estan en l’origen de la greu situació que travessem centenars de milers de treballadors i treballadores, ja siguin assalariats o autònoms, petits comerciants, etc., i que s’expressen en la destrucció del teixit industrial, l’exponencial increment de la pobresa, el desallotjament de milers de famílies de les seves llars, l’estafa de les preferents, les dificultats de la joventut per construir el seu projecte de vida autònom, l’enduriment de l’accés a la Universitat a les capes populars i l’expulsió de milers de joves del país per la manca de treball.

Com deia el lema de la Vaga General de Març del 2012, volen acabar amb tot, i no podem veure-ho només com un lema o una frase retòrica, sinó com la definició clara de l’objectiu del capital per recompondre la seva taxa de guany i donar per liquidat el pacte social de la postguerra que està en l’origen del vessant social de l’estat conegut com a estat del benestar.

Enfront dels atacs i retallades els treballadors i treballadores venim resistint, i expressant el nostre rebuig amb importants mobilitzacions, de les quals destaquen les convocatòries entorn del 15 M com a expressió d’indignació i 25 S contra els pressupostos generals, les tres vagues generals contra les polítiques de reforma laboral, o les marees de l’Educació i la Sanitat, que han estat capaces de portar aquestes protestes des dels centres de treball i d’estudi a importants manifestacions en defensa del seu caràcter públic i la seva aportació a la igualtat.
Al costat d’aquests procés mobilitzador, de matriu social tenim un important moviment a favor del dret a decidir, connectat amb la nostra reivindicació històrica del dret a l’autodeterminació dels pobles, que no podem aïllar del descontentament social imperant i que també es converteix en una forma d’expressar el mateix, posant el centre de les contradiccions en el model d’estat.

En aquest context és necessari fer un pas més, elevant el nivell, la confluència i articulació de les lluites, exigint la dimissió del Govern, avançant en l’organització de la societat en tots els àmbits i establint vincles d’unitat a tots els nivells.
Les i els comunistes de Catalunya considerem que és necessari avançar en la construcció de vincles associatius, organitzatius i de fraternitat per construir alternatives i desenvolupar la solidaritat. Recolzarem totes les formes d’organització social, des dels Sindicats i les vinculades a la lluita contra la crisi i la precarietat a nivell territorial, com les assemblees de aturats/des, a les organitzacions veïnals, per la igualtat de gènere, de solidaritat social, de consum responsable, etc., que desenvolupin vincles de solidaritat i de cooperació des de baix.

Al mateix temps, en moments com els actuals és necessari avançar en la màxima unitat enfront del neoliberalisme, i aquesta unitat ha de produir-se en tots els àmbits per unificar esforços i fer un front comú que permeti visualitzar que si se’ls pot fer front i generar perspectives reals de transformació de la societat enfront de la por i la resignació que encara paralitzen a gran quantitat de persones.

En aquest sentit és necessari avançar en la unitat dels treballadors i treballadores i això exigeix debat, voluntat i generositat per aparcar protagonismes estèrils i unir en l’acció el conjunt del moviment sindical, des del sindicalisme confederal al sindicalisme sectorial, i especialment en el marc de les grans empreses i sectors estratègics.

Així mateix és necessari la convergència de les propostes i la confluència en la lluita, dels diferents processos socials en marxa (15M, PAH, Sindical, Organitzacions reivindicatives, Marees, etc.), concretant espais d’articulació a nivell territorial.

I també cal desenvolupar un nou espai polític de confluència del conjunt de l’esquerra política i social, que sigui capaç de construir una alternativa a l’actual règim, amb capacitat d’imaginar una societat diferent, on el treball en totes les seves dimensions recuperi un paper central en la societat enfront del món de les finances i l’especulació monetària, un canvi de model econòmic, productiu i social que desenvolupi béns i serveis públics i col·lectius, que sigui sostenible i desenvolupi un model d’estat democràtic, republicà i veritablement federal.
El primer de Maig és un moment idoni per reafirmar el nostre compromís com Partit dels i les Comunistes de Catalunya de seguir en la lluita per una societat d’homes i dones lliures i iguals, la vigència de la lluita pel socialisme i el comunisme, desenvolupar el sindicalisme de classe, la lluita ideològica i l’organització de la societat i construir la unitat dels treballadors/as, de l’esquerra i com a aportació pròpia el compromís d’avançar en la construcció d’un Partit Comunista que culmini la unitat de tots i totes les i els comunistes .

Visca el primer de maig!
Partit dels i les Comunistes de Catalunya


www.pcc.cat

martes, 9 de abril de 2013

Festa de solidaritat i suport català al poble de la Veneçuela Bolivariana!

Els CJC ens hem adherit a la convocatòria de l'Assemblea Bolivariana de Catalunya per aquest dissabte 13 d'abril en què celebrarem els anys de govern del comandant Chávez i mostrarem la solidaritat del poble de Catalunya amb el de Veneçuela!

Chávez vive! La luche sigue!