El PCC mostra el seu condol per la mort de Marcelino Camacho
Aquesta nit ha mort Marcelino Camacho, fundador de CCOO i secretari general d'aquest sindicat des de la seva legalització fins a l'any 1987. Militant del PCE des del 1935, fou empresonat, fins que l'any 1941 sortí de la presó i fou enviat a treballs forçats al Nord d'Àfrica. Va aconseguir evadir-se del camp i es va refugiar a Algèria. Tornà a Madrid l'any 1957 i va començar a treballar a la Fàbrica Perkins Hispania, des d'on va ajudar a organitzar CCOO del Metall. Fou detingut novament i complí presó des de març del 1967 a març del 1972. Però tres mesos després torna a ser detingut i en el famós "procés 1001" és condemnat a 20 anys de presó; de la que en va sortir 10 dies després de la mort de Franco. És en aquest període quan escriu les "Charlas en la prisión. El movimiento obrero sindical", escrit bàsic per al sindicalisme. El 1976 fou detingut novament, acusat de pertànyer a Coordinación Democrática. Fou diputat pel PCE entre el 1977 i el 1981.
El dia d'avui és un dia de dol per al comunisme, el sindicalisme i el moviment obrer. Marcelino, seguir la teva lluita és organitzar i participar en totes les mobilitzacions que preparen els sindicats per lluitar contra els efectes de la crisi, i contribuir a fer créixer l'organització dels treballadors i treballadores. La lluita continua!
PARTIT DELS I LES COMUNISTES DE CATALUNYA
viernes, 29 de octubre de 2010
Comunicado del PCE ante el fallecimiento de nuestro camarada Marcelino Camacho

Partido Comunista de España / 29 oct 10
Con profundo dolor y consternación acabamos de recibir la noticia del fallecimiento de nuestro querido camarada Marcelino Camacho.
Militante del PCE desde 1935, Marcelino, revolucionario, sindicalista, luchador antifranquista, internacionalista, dirigente del PCE, Secretario General y Presidente de CC.OO. dedicó su vida a la lucha por la mejora de las condiciones de vida de los oprimidos y oprimidas, por la libertad, el socialismo y el comunismo hasta el último minuto de su vida con una coherencia que hacen de él un ser excepcional.
El PCE manifiesta su cariño y solidaridad con Josefina, su inseparable compañera sin la que su obra no hubiera sido posible, con Yenia y Marcel sus hijos, con Vicenta su hermana, con sus nietos y demás familia a los que tiene muy presentes en estos momentos de dolor y tristeza.
El PCE llama a toda su militancia, a sus amigos y amigas y a los trabajadores y trabajadoras a expresar sus condolencias por tan irreparable pérdida visitando la capilla ardiente que se instalará en el auditorio Marcelino Camacho, junto al local de la USMR de CC.OO. y participando en la despedida pública que se realizará en la Puerta de Alcalá y sobre cuyos detalles informaremos desde la página web del PCE.
lunes, 25 de octubre de 2010
CJC Sant Andreu en la 1 Assemblea Nacional d'Alternativa Jove

El col·lectiu de joves comunistes de Sant Andreu va participar aquest cap de setmana en l'assemblea fundacional de les joventuts d'Esquerra Unida i Alternativa.
El treball dels comunistes de Sant Andreu es va veure reflectit per l'abundant redacció d'esmenes i propostes polítiques aixì com les resolucions a favor de les lluites internacionals dels pobles (Sahara, Colòmbia, Palestina...) contra l'imperialisme.
La Joventut Comunista de Sant Andreu, valora positivament aquesta assemblea i destaca la unitat de les diferents sensibilitats que participaren en la seva creació.
A continuació, crònica de la jornada, extreta de la plana web d'EUiA.
El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament, Jordi Miralles, en la
seva intervenció en la cloenda de la 1ª Assemblea Nacional d’Alternativa
Jove-Joves d’EUiA (AJ-JEUiA) ha instat els membres d’Alternativa Jove a
“lluitar per no ser una generació retallada.””Heu de respondre a la
dictadura dels mercats, no deixant que es retallin els vostres drets, i
evitar que vosaltres o els vostres fills viviu pitjor que els vostres pares
o avis”, ha dit Miralles.
El líder d’EUiA així mateix ha destacat que Alternativa Jove “té la gran
responsabilitat de compartir amb d’altres entitats continguts, compromisos i
respostes”, que com ha dit el dirigent d’esquerres, “són claus per respondre
al gran repte plantejat per Alternativa Jove; “ser un moviment que estigui
on són els joves per donar resposta als seus problemes”.
Miralles ha fet una crida als membres d’Alternativa Jove a treballar per
convèncer els joves per tal que vagin a votar a ICV-EUiA en les pròximes
eleccions catalanes. “Perquè és fonamental frenar els resultats que planteja
Mas, per no permetre que es faci de Catalunya un banc de proves sobre la
tornada del conservadurisme a l’Estat, per evitar els grans retrocessos que
es produirien en l’àmbit social, sanitari, educatiu i mediambiental, i per
impedir que la sortida de la crisi estigui gestionada per la dreta a curt
termini”, ha argumentat el dirigent d’esquerres.
Miralles ha felicitat els integrants d’Alternativa Jove per la feina feta i
els ha encoratjat a convèncer amb les seves propostes d’acció i
d’organització més joves d’esquerres “que volen i poden defensar els seus
drets”.
Per la seva banda, el coordinador d’Alternativa Jove, escollit per
unanimitat per la 1a Assemblea Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA,
Julián Sesé, en la seva intervenció també de la cloenda de l’Assemblea, ha
destacat l’aprovació de la proclamació d’Alternativa Jove com a moviment.
“Així que ens orientem a l’acció, a estar el carrer”, ha subratllat Sesé.
El coordinador d’Alternativa Jove ha afirmat que”el següent pas de
l’organització juvenil és ser el ciment que uneixi tots els joves amb els
que comparteix objectius”.
Sesé també s’ha referit a la creixent precarietat laboral, pel que ha
sostingut que “si els joves no actuen en la sortida de la crisi, ho pagaran
molt car, ja que es produiran forts retrocessos en els seus drets.”
La 1a Assemblea Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA ha tingut lloc
aquest cap de setmana (23 i 24 d’octubre) a l’Espai Jove la Fontana del
barri barceloní de Gràcia i ha comptat amb la participació aproximada d’un
centenar de persones. Ahir dissabte es va aprovar l’informe de gestió, el
Manifest per un moviment de joves, el reglament de l’organització i 3
documents sobre la implantació d’Alternativa Jove als territoris, a la
universitat i al món del treball. Avui diumenge s’ha aprovat el seu programa
polític.
lunes, 18 de octubre de 2010
El CE del PCC
El Comitè Executiu fa una crida a totes les cèl•lules del partit a debatre "de la Vaga a les Eleccions" i ha aprovat el següent esquema pel debat:
1. El Comitè Executiu saluda el treball de tots i totes els i les militants del PCC a la Vaga General, especialment als piquets informatius.
2. La Vaga General ha estat un èxit, hi han participat més de 10 milions de treballadors i treballadores i les “raons” de la vaga han superat aquesta xifra de suport.
3. La crisi, però, segueix i colpeja amb duresa la classe treballadora i sectors populars, cal més encara la solidaritat per frenar les dures condicions de vida (atur, pobresa, desnonaments...) i frenar el populisme i el feixisme que creixen en la desesperació.
4. Cal convertir la vaga en èxits concrets, cal que el Govern de l’Estat rectifiqui la Reforma Laboral anul•lant les parts negatives per als treballadors, faci un acord de pensions favorable, digui no als copagaments, faciliti un acord sobre negociació col•lectiva, reforci l’acció pública d’ocupació. S’obre una agenda de negociació que haurem d’empènyer amb més mobilitzacions. Els pressupostos generals són restrictius per a l’economia i antisocials per als sectors populars.
5. L’aparició amb la vaga del sindicalisme de classe aixeca un discurs sociopolític d’alternativa social i política a la política econòmica del Govern, conjuntament amb l’esquerra transformadora i part del món de la cultura. Les dretes del PP, CiU, PNV i CC i la patronal encara volien i volen empitjorar els retalls i les polítiques antisocials i representen una involució per als treballadors i treballadores. La patronal i la dreta han realitzat una campanya de criminalització del sindicalisme, ja que consideren necessari anul•lar els sindicats per desenvolupar sense límits les seves polítiques neoliberals.
6. La Vaga General pot representar una millora de les condicions subjectives. El discurs sociopolític del sindicalisme de classe pot ajudar a polititzar milers de nous quadres sindicals que s’han incorporat a la lluita i a la llum de la mobilització i de l’acció dels piquets cridem a reforçar l’afiliació a CCOO, a EUiA i al PCC.
7. Amb la vaga surt reforçat el sindicalisme de classe on la Unitat Sindical és necessària, ja que contra les polítiques neoliberals cal enfortir la Unitat dels Treballadors. Cal estar a prop de les organitzacions sindicals, que són bastió clau en defensa dels drets dels treballadors contra les polítiques d’ajust que seguiran. També en les negociacions i en les futures mobilitzacions cal reforçar la unitat sindical i el treball conjunt entre el sindicalisme de classe i l’esquerra.
8. La crisi segueix i també segueix la crisi de l’esquerra, però amb la mobilització l’esquerra resoldrà alguns dels seus interrogants. La Vaga General reforça elements per a la recomposició de la classe treballadora, amb un paper més actiu en la política de l’experiència del sindicalisme de classe. El partit després de la vaga i del cicle electoral ha de liderar el debat sobre la recomposició de la classe i de l’esquerra.
9. Aquesta nova politització ha d’ajudar a convertir mobilització social en electoral, sense mecanicismes, però assenyalant pedagògicament que sense acció política l’acció social no es realitza. Cal doncs el 28-N un bon resultat per a l’esquerra transformadora que representa ICV-EUiA i volem també una nova majoria d’esquerres a Catalunya perquè el PP i CiU no ens prenguin la victòria aconseguida a la vaga. Contra la crisi cal també Unitat de l’Esquerra per fer polítiques d’esquerres.
10. El Comitè Executiu del PCC fa una crida a totes les cèl•lules del partit a seguir en la mobilització contra la crisi amb el sindicalisme de classe i a preparar la precampanya i campanya electoral amb EUiA per la Coalició ICV-EUiA.
08/10/2010
1. El Comitè Executiu saluda el treball de tots i totes els i les militants del PCC a la Vaga General, especialment als piquets informatius.
2. La Vaga General ha estat un èxit, hi han participat més de 10 milions de treballadors i treballadores i les “raons” de la vaga han superat aquesta xifra de suport.
3. La crisi, però, segueix i colpeja amb duresa la classe treballadora i sectors populars, cal més encara la solidaritat per frenar les dures condicions de vida (atur, pobresa, desnonaments...) i frenar el populisme i el feixisme que creixen en la desesperació.
4. Cal convertir la vaga en èxits concrets, cal que el Govern de l’Estat rectifiqui la Reforma Laboral anul•lant les parts negatives per als treballadors, faci un acord de pensions favorable, digui no als copagaments, faciliti un acord sobre negociació col•lectiva, reforci l’acció pública d’ocupació. S’obre una agenda de negociació que haurem d’empènyer amb més mobilitzacions. Els pressupostos generals són restrictius per a l’economia i antisocials per als sectors populars.
5. L’aparició amb la vaga del sindicalisme de classe aixeca un discurs sociopolític d’alternativa social i política a la política econòmica del Govern, conjuntament amb l’esquerra transformadora i part del món de la cultura. Les dretes del PP, CiU, PNV i CC i la patronal encara volien i volen empitjorar els retalls i les polítiques antisocials i representen una involució per als treballadors i treballadores. La patronal i la dreta han realitzat una campanya de criminalització del sindicalisme, ja que consideren necessari anul•lar els sindicats per desenvolupar sense límits les seves polítiques neoliberals.
6. La Vaga General pot representar una millora de les condicions subjectives. El discurs sociopolític del sindicalisme de classe pot ajudar a polititzar milers de nous quadres sindicals que s’han incorporat a la lluita i a la llum de la mobilització i de l’acció dels piquets cridem a reforçar l’afiliació a CCOO, a EUiA i al PCC.
7. Amb la vaga surt reforçat el sindicalisme de classe on la Unitat Sindical és necessària, ja que contra les polítiques neoliberals cal enfortir la Unitat dels Treballadors. Cal estar a prop de les organitzacions sindicals, que són bastió clau en defensa dels drets dels treballadors contra les polítiques d’ajust que seguiran. També en les negociacions i en les futures mobilitzacions cal reforçar la unitat sindical i el treball conjunt entre el sindicalisme de classe i l’esquerra.
8. La crisi segueix i també segueix la crisi de l’esquerra, però amb la mobilització l’esquerra resoldrà alguns dels seus interrogants. La Vaga General reforça elements per a la recomposició de la classe treballadora, amb un paper més actiu en la política de l’experiència del sindicalisme de classe. El partit després de la vaga i del cicle electoral ha de liderar el debat sobre la recomposició de la classe i de l’esquerra.
9. Aquesta nova politització ha d’ajudar a convertir mobilització social en electoral, sense mecanicismes, però assenyalant pedagògicament que sense acció política l’acció social no es realitza. Cal doncs el 28-N un bon resultat per a l’esquerra transformadora que representa ICV-EUiA i volem també una nova majoria d’esquerres a Catalunya perquè el PP i CiU no ens prenguin la victòria aconseguida a la vaga. Contra la crisi cal també Unitat de l’Esquerra per fer polítiques d’esquerres.
10. El Comitè Executiu del PCC fa una crida a totes les cèl•lules del partit a seguir en la mobilització contra la crisi amb el sindicalisme de classe i a preparar la precampanya i campanya electoral amb EUiA per la Coalició ICV-EUiA.
08/10/2010
jueves, 30 de septiembre de 2010
Comunicat del PCC
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya valora positivament la Vaga General, amb una mitjana de seguiment a l’entorn del 80%, la qual cosa representa uns 2.100.000 milions d'assalariats i assalariades, segons dades dels Sindicats a Catalunya i una participació a la manifestació de Barcelona de més de 400.000 persones. Les manifestacions de Girona, Tarragona i Lleida també han tingut una important participació, de 15.000, 10.000 i 4.000 persones respectivament.
Aquest èxit ha de comportar una rectificació del govern del PSOE, que té l'obligació de negociar amb els sindicats per modificar aquesta reforma laboral, la política de retalls socials i les amenaces d'allargar l'edat de la jubilació.
L'èxit de la vaga i les manifestacions desmenteixen i deslegitimen tota la campanya en contra dels sindicats i els sindicalistes, que una vegada més han demostrat la seva dedicació i esforç solidari en contra d'unes mesures lesives als interessos de la classe treballadora.
També denuncia l'agressivitat amb què han actuat les forces policials, a Catalunya però també a Madrid, on la policia ha llançat com a mínim 7 trets a l'aire, set casquets que el Secretari de Comunicació de CCOO, Fernando Lezcano, ha mostrat a la premsa i que simbolitzen fins on ha arribat l'agressivitat contra els sindicalistes, producte de la campanya desencadenada contra les organitzacions de treballadors i treballadores, i que a Barcelona es va traduir en lesions al membre de la direcció del PCC Celestino Sánchez, agredit por un camioner.
És necessari ara administrar aquest rotund èxit, enmig de tanta agressivitat, menyspreu dels mitjans de comunicació, atacs i desqualificacions de la dreta social, política i ideològica.
El PCC felicita tota la seva militància pel treball| desenvolupat en les setmanes prèvies a la Vaga General, la seva participació activa el 29/S i anima a seguir en la línia que es va marcar al 12è CONGRÉS.
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA
VISCA LA VAGA GENERAL
29 de setembre de 2010
Aquest èxit ha de comportar una rectificació del govern del PSOE, que té l'obligació de negociar amb els sindicats per modificar aquesta reforma laboral, la política de retalls socials i les amenaces d'allargar l'edat de la jubilació.
L'èxit de la vaga i les manifestacions desmenteixen i deslegitimen tota la campanya en contra dels sindicats i els sindicalistes, que una vegada més han demostrat la seva dedicació i esforç solidari en contra d'unes mesures lesives als interessos de la classe treballadora.
També denuncia l'agressivitat amb què han actuat les forces policials, a Catalunya però també a Madrid, on la policia ha llançat com a mínim 7 trets a l'aire, set casquets que el Secretari de Comunicació de CCOO, Fernando Lezcano, ha mostrat a la premsa i que simbolitzen fins on ha arribat l'agressivitat contra els sindicalistes, producte de la campanya desencadenada contra les organitzacions de treballadors i treballadores, i que a Barcelona es va traduir en lesions al membre de la direcció del PCC Celestino Sánchez, agredit por un camioner.
És necessari ara administrar aquest rotund èxit, enmig de tanta agressivitat, menyspreu dels mitjans de comunicació, atacs i desqualificacions de la dreta social, política i ideològica.
El PCC felicita tota la seva militància pel treball| desenvolupat en les setmanes prèvies a la Vaga General, la seva participació activa el 29/S i anima a seguir en la línia que es va marcar al 12è CONGRÉS.
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA
VISCA LA VAGA GENERAL
29 de setembre de 2010
martes, 28 de septiembre de 2010
viernes, 24 de septiembre de 2010
Els i les comunistes de Catalunya per la VAGA
Declaració del PCC per la vaga general.
EL PCC CRIDA ELS I LES MILITANTS COMUNISTES A PARTICIPAR ACTIVAMENT A LA VAGA GENERAL DEL 29-S CONVOCADA PEL SINDICALISME DE CLASSE
Hi ha moltes raons per fer vaga el 29 de Setembre. Els sindicats de classe CCOO i UGT i d’altres organitzacions sindicals han proposat una resposta de lluita i mobilització per fer front a les polítiques econòmiques del Govern del PSOE, per rectificar la Reforma Laboral, la congelació de les pensions, la retallada de sous dels empleats públics i la retallada de les polítiques socials i de la inversió pública tan necessàries per revifar l’economia.
En aquestes polítiques econòmiques neoliberals i de dretes coincideix la direcció PSOE amb CiU i el PP, consisteixen en fer pagar la crisi als que no l’han creada, als treballadors, treballadores i altres sectors populars del nostre país. El capitalisme és responsable i utilitza els mercats per dur a terme les decisions de grups oligàrquics no democràtics que pretenen acumular més i més poder i diners.
Si no fem vaga, si no plantegem una lluita de protecció dels nostres drets, unes altres mesures antisocials aniran caient de mica en mica proposades pel govern i la patronal, allargar l’edat de jubilació, dificultar el cobrament de les pensions, proposar copagament a la sanitat i d’altres serveis públics, i anar retallant la protecció social i els sous i drets laborals.
La vaga significarà un canvi de tendència, enfortir la idea que els treballadors i treballadores tenen interesos comuns i que han d’organitzar col·lectivament la seva lluita. La Vaga servirà per enfortir altres lluites futures ja que haurem de seguir organitzant-nos i lluitant en el futur per fer valdre els nostres drets.
El PCC crida els i les militants comunistes a acabar d’organitzar la vaga i el 29-S fer-la, a treballar per l’èxit d’aquesta participant activament als piquets informatius.
El PCC crida a estendre a centres de treball, estudi i barris les raons d’aquesta.
El PCC crida els comunistes i la gent d’esquerres a treballar al costat i amb els i les sindicalistes, amb els treballadors, amb el nostre poble, per realitzar una resposta de lluita i mobilització a les polítiques antisocials i de dretes.
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA
VISCA LA VAGA GENERAL
EL PCC CRIDA ELS I LES MILITANTS COMUNISTES A PARTICIPAR ACTIVAMENT A LA VAGA GENERAL DEL 29-S CONVOCADA PEL SINDICALISME DE CLASSE
Hi ha moltes raons per fer vaga el 29 de Setembre. Els sindicats de classe CCOO i UGT i d’altres organitzacions sindicals han proposat una resposta de lluita i mobilització per fer front a les polítiques econòmiques del Govern del PSOE, per rectificar la Reforma Laboral, la congelació de les pensions, la retallada de sous dels empleats públics i la retallada de les polítiques socials i de la inversió pública tan necessàries per revifar l’economia.
En aquestes polítiques econòmiques neoliberals i de dretes coincideix la direcció PSOE amb CiU i el PP, consisteixen en fer pagar la crisi als que no l’han creada, als treballadors, treballadores i altres sectors populars del nostre país. El capitalisme és responsable i utilitza els mercats per dur a terme les decisions de grups oligàrquics no democràtics que pretenen acumular més i més poder i diners.
Si no fem vaga, si no plantegem una lluita de protecció dels nostres drets, unes altres mesures antisocials aniran caient de mica en mica proposades pel govern i la patronal, allargar l’edat de jubilació, dificultar el cobrament de les pensions, proposar copagament a la sanitat i d’altres serveis públics, i anar retallant la protecció social i els sous i drets laborals.
La vaga significarà un canvi de tendència, enfortir la idea que els treballadors i treballadores tenen interesos comuns i que han d’organitzar col·lectivament la seva lluita. La Vaga servirà per enfortir altres lluites futures ja que haurem de seguir organitzant-nos i lluitant en el futur per fer valdre els nostres drets.
El PCC crida els i les militants comunistes a acabar d’organitzar la vaga i el 29-S fer-la, a treballar per l’èxit d’aquesta participant activament als piquets informatius.
El PCC crida a estendre a centres de treball, estudi i barris les raons d’aquesta.
El PCC crida els comunistes i la gent d’esquerres a treballar al costat i amb els i les sindicalistes, amb els treballadors, amb el nostre poble, per realitzar una resposta de lluita i mobilització a les polítiques antisocials i de dretes.
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA
VISCA LA VAGA GENERAL
martes, 21 de septiembre de 2010
jueves, 15 de abril de 2010
Socialisme, República i Autodeterminació
COMUNICAT EN OCASIÓ DEL 79è ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA
Aquest 14 d'abril commemorem el 79è aniversari de la proclamació de la II República. Els i les comunistes de Catalunya celebrem aquesta fita per la victòria que va suposar per a la classe obrera i les capes populars, la derrota de la monarquia i la instauració d'un règim democràtic avançat.
En un moment en què observem com la dreta neofranquista, Falange inclosa, amb l'ajut de la caverna mediàtica prova d'iniciar un procés judicial contra el jutge Baltasar Garzón per haver iniciat una investigació sobre els crims de la dictadura, és més necessària que mai la recuperació del que va significar l'experiència republicana com el període més avançat i democràtic de la història de Catalunya i Espanya. És inadmissible que els hereus directes del genocidi humà i cultural que va significar el franquisme pretenguin processar qui, al marge d'actuacions anteriors, va acceptar tirar endavant la inexcusable tasca d'identificació i reparació de les víctimes, que de fa tantes dècades resta pendent i exigida per part dels familiars i amics dels repressaliats.
La República fou l'últim intent d'aprofundir la revolució burgesa enfront la dominació oligàrquica i terratinent espanyola. Les reformes de tot tipus que van fer-se durant el període republicà (agràries, econòmiques, territorials, educatives, militars, culturals), tot i que dirigides principalment per la burgesia progressista, anaven en una direcció progressiva que beneficiava objectivament la classe treballadora.
Aquesta experiència d'avenç social va ésser ofegada amb sang per part del feixisme internacional, seguida de 40 anys de dictadura franquista i 30 de l'actual règim monàrquic-burgès.
Avui, és imprescindible la lluita per una República federal i socialista, en què la classe treballadora dirigeixi democràticament l'economia en benefici del poble, en la qual es reconegui el dret d'autodeterminació de les nacions i pobles de l'Estat espanyol, que sigui contrària a tota explotació econòmica, ecològica, de gènere i nacional, i que es fonamentés en una voluntat inequívoca de defensa de la pau entre pobles.
És un fet que el moviment republicà ha experimentat un creixement en aquests darrers anys, i la Joventut Comunista de Catalunya, com a part integrant i activa d'aquest, hem de dotar de contingut transformador i revolucionari l'aspiració republicana. No plantegem la República com un simple canvi administratiu en què perdurin les injustícies actuals, sinó com un avenç qualitatiu vers una societat més lliure i igualitària a tots els nivells.
Recollint els principis marxistes-leninistes del dret dels pobles a l'autodeterminació, la Joventut Comunista de Catalunya reconeix i defensa el fet diferencial català i considerem que Espanya és un conjunt de pobles lligats i oprimits per l'estructura d'un Estat en mans d'una classe dirigent de tipus feudal-oligàrquic. Cal superar aquesta situació per mitjà d'una reorganització federal que contempli el dret dels pobles d'escollir el seu propi marc d'autogovern, per la qual cosa lluitem per assolir la llibertat nacional de Catalunya sense deslligar aquesta lluita de l'emancipació social de la classe obrera catalana i espanyola.
La República no és un fi en si mateixa, sinó un poderós mitjà que permet avançar a les forces transformadores i revolucionàries en la seva lluita contra l'oligarquia industrial, financera i terratinent. És aquest, i no l'enfrontament estèril entre els pobles de la península, el principal enemic de la classe obrera i de les capes populars a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol.
Visca la II República!
SOCIALISME, REPÚBLICA, AUTODETERMINACIÓ!
Barcelona, 14 d'abril de 2010
CJC-Joventut Comunista de Catalunya
www.joventutcomunista.org
Aquest 14 d'abril commemorem el 79è aniversari de la proclamació de la II República. Els i les comunistes de Catalunya celebrem aquesta fita per la victòria que va suposar per a la classe obrera i les capes populars, la derrota de la monarquia i la instauració d'un règim democràtic avançat.
En un moment en què observem com la dreta neofranquista, Falange inclosa, amb l'ajut de la caverna mediàtica prova d'iniciar un procés judicial contra el jutge Baltasar Garzón per haver iniciat una investigació sobre els crims de la dictadura, és més necessària que mai la recuperació del que va significar l'experiència republicana com el període més avançat i democràtic de la història de Catalunya i Espanya. És inadmissible que els hereus directes del genocidi humà i cultural que va significar el franquisme pretenguin processar qui, al marge d'actuacions anteriors, va acceptar tirar endavant la inexcusable tasca d'identificació i reparació de les víctimes, que de fa tantes dècades resta pendent i exigida per part dels familiars i amics dels repressaliats.
La República fou l'últim intent d'aprofundir la revolució burgesa enfront la dominació oligàrquica i terratinent espanyola. Les reformes de tot tipus que van fer-se durant el període republicà (agràries, econòmiques, territorials, educatives, militars, culturals), tot i que dirigides principalment per la burgesia progressista, anaven en una direcció progressiva que beneficiava objectivament la classe treballadora.
Aquesta experiència d'avenç social va ésser ofegada amb sang per part del feixisme internacional, seguida de 40 anys de dictadura franquista i 30 de l'actual règim monàrquic-burgès.
Avui, és imprescindible la lluita per una República federal i socialista, en què la classe treballadora dirigeixi democràticament l'economia en benefici del poble, en la qual es reconegui el dret d'autodeterminació de les nacions i pobles de l'Estat espanyol, que sigui contrària a tota explotació econòmica, ecològica, de gènere i nacional, i que es fonamentés en una voluntat inequívoca de defensa de la pau entre pobles.
És un fet que el moviment republicà ha experimentat un creixement en aquests darrers anys, i la Joventut Comunista de Catalunya, com a part integrant i activa d'aquest, hem de dotar de contingut transformador i revolucionari l'aspiració republicana. No plantegem la República com un simple canvi administratiu en què perdurin les injustícies actuals, sinó com un avenç qualitatiu vers una societat més lliure i igualitària a tots els nivells.
Recollint els principis marxistes-leninistes del dret dels pobles a l'autodeterminació, la Joventut Comunista de Catalunya reconeix i defensa el fet diferencial català i considerem que Espanya és un conjunt de pobles lligats i oprimits per l'estructura d'un Estat en mans d'una classe dirigent de tipus feudal-oligàrquic. Cal superar aquesta situació per mitjà d'una reorganització federal que contempli el dret dels pobles d'escollir el seu propi marc d'autogovern, per la qual cosa lluitem per assolir la llibertat nacional de Catalunya sense deslligar aquesta lluita de l'emancipació social de la classe obrera catalana i espanyola.
La República no és un fi en si mateixa, sinó un poderós mitjà que permet avançar a les forces transformadores i revolucionàries en la seva lluita contra l'oligarquia industrial, financera i terratinent. És aquest, i no l'enfrontament estèril entre els pobles de la península, el principal enemic de la classe obrera i de les capes populars a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol.
Visca la II República!
SOCIALISME, REPÚBLICA, AUTODETERMINACIÓ!
Barcelona, 14 d'abril de 2010
CJC-Joventut Comunista de Catalunya
www.joventutcomunista.org
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


