Intervenció del camarada del PCC i dirigent de CCOO, Jordi Ribó:
miércoles, 5 de enero de 2011
Solidaritat amb els 5
Amunt les nostres veus per ells! Per a tots els amics que, des de totes parts del món, lluiten per la justícia: Amb l'inici d'un nou any i en coordinació amb comitès i amics d'altres parts del món, proposem iniciar al costat de tots vostès una nova i constant campanya en favor dels 5 Cubans: EL 5 DE CADA MES PELS 5. Aquest dimecres 5 de gener, des de les 9 del matí a les 5 de la tarda, truqueu per telèfon, o envieu un fax, un correu electrònic o envieu un telegrama per demanar al President Obama que alliberi els 5 Patriotes Cubans presos als EUA per defensar la vida.
Si durant algun dels corresponent mesos, el 5 caigués durant un cap de setmana, proposem el dilluns immediatament després d'aquest cap de setmana com el dia de contactar la Casa Blanca. Nosaltres per la nostra part enviarem uns dies abans del 5 de cada mes un butlletí recordatori.
El President Obama té proves més que suficients que els 5 Cubans són innocents, que mai van significar una amenaça per a la seguretat nacional dels Estats Units, que no tenien armes i que el seu únic objectiu era monitoritzar organitzacions terroristes amb seu a Miami per evitar més morts de persones innocents.
Exigim al President Obama aquest dimecres 5 de gener, que fent ús de les facultats que li confereix la Constitució dels EUA, com advocat, com a pare, com a fill, com espòs, com a persona decent, amant de la justícia, com a Premi Nobel de la Pau, posi FI A AQUESTA COLOSSAL INJUSTÍCIA I que allibera els 5 ARA!!!
DIFERENTS FORMES DE COMUNICAR AMB LA CASA BLANCA
Per telèfon: 202-456-1111Si truca des de fora dels EUA, marqueu el Codi Internacional del respectiu país + 1 (Codi dels EUA) 202.456.1111Por fax: 202 456-2461
Si envieu un fax des de fora dels EUA, marqueu el Codi Internacional del respectiu país + 1 (Codi dels EUA) 202-456.2461
Per correu electrònic: HTTP: / / WWW.WHITEHOUSE.GOV / CONTACT
Per enviar un telegramaPresidente Barack ObamaThe White House1600 Pennsylvania Ave, NWWashington, DC 20500EE.UU.
AQUESTA ACCIÓ COL.LECTIVA NOMÉS PODRÀ SER EFECTIVA SI PERSONES DELS EUA I DE TOT ARREU DEL MÓN, trucar per telèfon, o enviar faxos, CORREUS ELECTRÒNICS O TELEGRAMES, EL DIA 5 DE CADA MES. SI NINGÚ RESPON EL TELÈFON DEIXI UN MISSATGE.
¡JUNTS PODEM ACONSEGUIR-HO!
Comitè Internacional per la Llibertat dels 5 Cubans
Etiquetes de comentaris: Cuba, Els 5, EUA, Internacional
Font principal de la notícia: http://www.pcc.cat/noticiesampliar.php?id=1605
Si durant algun dels corresponent mesos, el 5 caigués durant un cap de setmana, proposem el dilluns immediatament després d'aquest cap de setmana com el dia de contactar la Casa Blanca. Nosaltres per la nostra part enviarem uns dies abans del 5 de cada mes un butlletí recordatori.
El President Obama té proves més que suficients que els 5 Cubans són innocents, que mai van significar una amenaça per a la seguretat nacional dels Estats Units, que no tenien armes i que el seu únic objectiu era monitoritzar organitzacions terroristes amb seu a Miami per evitar més morts de persones innocents.
Exigim al President Obama aquest dimecres 5 de gener, que fent ús de les facultats que li confereix la Constitució dels EUA, com advocat, com a pare, com a fill, com espòs, com a persona decent, amant de la justícia, com a Premi Nobel de la Pau, posi FI A AQUESTA COLOSSAL INJUSTÍCIA I que allibera els 5 ARA!!!
DIFERENTS FORMES DE COMUNICAR AMB LA CASA BLANCA
Per telèfon: 202-456-1111Si truca des de fora dels EUA, marqueu el Codi Internacional del respectiu país + 1 (Codi dels EUA) 202.456.1111Por fax: 202 456-2461
Si envieu un fax des de fora dels EUA, marqueu el Codi Internacional del respectiu país + 1 (Codi dels EUA) 202-456.2461
Per correu electrònic: HTTP: / / WWW.WHITEHOUSE.GOV / CONTACT
Per enviar un telegramaPresidente Barack ObamaThe White House1600 Pennsylvania Ave, NWWashington, DC 20500EE.UU.
AQUESTA ACCIÓ COL.LECTIVA NOMÉS PODRÀ SER EFECTIVA SI PERSONES DELS EUA I DE TOT ARREU DEL MÓN, trucar per telèfon, o enviar faxos, CORREUS ELECTRÒNICS O TELEGRAMES, EL DIA 5 DE CADA MES. SI NINGÚ RESPON EL TELÈFON DEIXI UN MISSATGE.
¡JUNTS PODEM ACONSEGUIR-HO!
Comitè Internacional per la Llibertat dels 5 Cubans
Etiquetes de comentaris: Cuba, Els 5, EUA, Internacional
Font principal de la notícia: http://www.pcc.cat/noticiesampliar.php?id=1605
martes, 28 de diciembre de 2010
lunes, 20 de diciembre de 2010
IX Conferencia (Extraordinaria) de la organización del PCC en la SEAT
El 18 de Diciembre en Cornellà tuvo lugar la celebración de la IX Conferencia (Extraordinaria) del PCC SEAT. El carácter extraordinario ha sido a consecuencia de una crisis interna, la cual ha podido ser superada muy satisfactoriamente, con consenso, evitando posibles fugas y fisuras.
Nos congratulamos del incremento afiliativo, con una significativa representación de mujeres y jóvenes. Consiguiendo algo inédito, presencia en todos los centros del grupo SEAT. Es un salto cualitativo que nos sitúa en muy buenas condiciones de extensión y mayor crecimiento.
A la celebración de la Conferencia asistieron un centenar de militantes, una buena asistencia, teniendo en cuenta que muchos camaradas trabajaron en el turno de noche del viernes. Con la participación de nuestro Secretario General del PCC Joan Josep Nuet, que nos presentó el informe político. Junto con la Dirección del Movimiento Obrero así como la del Metal. Que participaron en la presentación y debate del informe de organización y de balance M.O-Sindical. Propuesto por la comisión de redacción de los documentos. Fueron aprobados por unanimidad.
Por Ultimo se presento la propuesta del nuevo Comité de Célula, surgida del consenso de la hasta ahora Dirección Provisional, la cual fue aprobada por mayoría con 3 abstenciones. En el marco de la Conferencia se eligió a la nueva Responsable Político La Camarada Carmen Olivera, que clausuro la conferencia
18 de Desembre de 2010
Moviment Obrer
martes, 30 de noviembre de 2010
Valoració del secretari general del PCC
ELECCIONS CATALANES
Primeres notes més de fons
El resultat electoral no deixa lloc a dubtes, ha guanyat la dreta i avui
tenim un parlament de Catalunya més conservador, com passa a
molts països d’Europa.
Ja fa temps que venim dient que la dreta ha consolidat i fet
hegemònic el discurs conservador i que bona part de la societat,
les condicions materials de la qual farien que objectivament se
sentissin d’esquerres, no ho fa així. Bona part dels esforços de
l’esquerra haurien de concentrar-se en aquest vessant ideològic de
reconstrucció d’un discurs polític d’esquerres fort.
La dreta no gestiona millor els problemes del nostre poble, les seves
propostes privatitzadores i moralitzants conservadores, les seves
sortides profundament insolidàries i individualitzades de la crisi
no produeixen més felicitat, però ha aconseguit convèncer milers,
milions de persones que això és així, i és possible gràcies a una llarga
crisi de més de 30 anys de l’esquerra que nosaltres representem i
també del conjunt de l’esquerra.
És per això que cal la reconstrucció d’una esquerra que rellanci
els seus propis valors i principis, no simplement repetint-los, sinó
reconnectant-los i adequant-los als canvis produïts a la classe
treballadora i a la societat en general, també als canvis al propi
planeta terra. Aquesta reconstrucció, rellançament, regeneració,
refundació... és necessària, a la llum d’una sortida de la crisi actual,
diguem-ho clar, per la dreta i no per l’esquerra.
Catalunya no és Irlanda ni ho serà
És cert que Catalunya no és Irlanda. Totes les receptes que aplica
el Govern Zapatero i que contenen els programes electorals de CiU
i el PP ja s’han provat a Irlanda i... han fracassat estrepitosament.
Irlanda ja ha baixat impostos als rics, Irlanda ja ha retallat o
no ampliat les polítiques socials i l’Estat del Benestar, Irlanda ja
ha reduït l’Estat i l’Administració Pública, Irlanda ja ha reduït o
congelat els sous i les pensions. A Irlanda ja és una realitat que les
generacions actuals i les futures viuran pitjor que els seus pares i
avis, en el país anomenat “miracle de les polítiques neoliberals” que
citaven com a referència els teòrics de CiU o el PP.
Catalunya pot no ser Irlanda, malgrat que avui CiU i PP sumen
80 diputats i diputades (i difícilment Ciutadans i el partit del
Laporta faran de contrapès per l’esquerra). La nostra societat civil
progressista i fins i tot els resultats de la Coalició ICV-EUiA ens
donen eines per lluitar, i si hi ha lluita hi ha esperança, hem de tenir
confiança en la nostra societat, en el nostre poble.
Crec que dues són les claus del nou període que s’obre a partir del
28-N:
1. Hem de seguir en la mobilització social. Els dies 15 i
18 de desembre ja tenim una fita per sortir al carrer amb
el sindicalisme de classe front les retallades. Només la
mobilització pot modificar, reequilibrar per l’esquerra,
el resultat electoral. I preparem-nos, ja que la majoria
conservadora legislarà a fons (fent servir l’excusa dels retalls
necessaris a causa de la crisi i a la despesa social del Govern
d’Entesa) a favor dels seus interessos de classe. Trobarem a
faltar molt aviat moltes de les propostes socials del Govern
d’Entesa i haurem de defensar i fer valdre políticament i
parlamentàriament el seu llegat.
S’ha de reforçar la societat civil catalana per defensar la nostra
cohesió social i nacional com a poble i l’esquerra té l’obligació
d’abocar-se a aquesta tasca.
2. Unitat de l’esquerra. Ara més que mai les esquerres han
de col·laborar. L’esquerra en general, on PSC i ERC han
de reflexionar. On EUiA, ICV i IU han de pensar només en
escenaris unitaris, apartant operacions que restin i enfortint
operacions que sumin.
Al mateix temps, l’esquerra que representa EUiA, ICV i IU ha de
ser encara més una esquerra d’acollida i que ha d’eixamplar-se
(encara més pluralitat ideològica ha de ser possible) però on,
com a línia vermella, no sobra ningú dels actuals components
i les portes han d’obrir-se sense exclusions a nous subjectes
polítics i sobretot a persones, activistes o no, que poden
donar un primer pas d’organitzar-se encara que sigui des
d’estructures informals.
Tenim fites futures que hem de desenvolupar de forma
immediata. Seguir reflexionant sobre els canvis a la societat
que l’esquerra ha d’incorporar per fer-se actual i propera al
nostre poble. Recomposar sumant l’esquerra transformadora
per liderar el debat del conjunt de l’esquerra i finalment cuidar
la nostra gent i preparar les pròximes fites de mobilització
social i electoral.
Joan Josep Nuet
Senador d’Esquerra Unida i Alternativa
Primeres notes més de fons
El resultat electoral no deixa lloc a dubtes, ha guanyat la dreta i avui
tenim un parlament de Catalunya més conservador, com passa a
molts països d’Europa.
Ja fa temps que venim dient que la dreta ha consolidat i fet
hegemònic el discurs conservador i que bona part de la societat,
les condicions materials de la qual farien que objectivament se
sentissin d’esquerres, no ho fa així. Bona part dels esforços de
l’esquerra haurien de concentrar-se en aquest vessant ideològic de
reconstrucció d’un discurs polític d’esquerres fort.
La dreta no gestiona millor els problemes del nostre poble, les seves
propostes privatitzadores i moralitzants conservadores, les seves
sortides profundament insolidàries i individualitzades de la crisi
no produeixen més felicitat, però ha aconseguit convèncer milers,
milions de persones que això és així, i és possible gràcies a una llarga
crisi de més de 30 anys de l’esquerra que nosaltres representem i
també del conjunt de l’esquerra.
És per això que cal la reconstrucció d’una esquerra que rellanci
els seus propis valors i principis, no simplement repetint-los, sinó
reconnectant-los i adequant-los als canvis produïts a la classe
treballadora i a la societat en general, també als canvis al propi
planeta terra. Aquesta reconstrucció, rellançament, regeneració,
refundació... és necessària, a la llum d’una sortida de la crisi actual,
diguem-ho clar, per la dreta i no per l’esquerra.
Catalunya no és Irlanda ni ho serà
És cert que Catalunya no és Irlanda. Totes les receptes que aplica
el Govern Zapatero i que contenen els programes electorals de CiU
i el PP ja s’han provat a Irlanda i... han fracassat estrepitosament.
Irlanda ja ha baixat impostos als rics, Irlanda ja ha retallat o
no ampliat les polítiques socials i l’Estat del Benestar, Irlanda ja
ha reduït l’Estat i l’Administració Pública, Irlanda ja ha reduït o
congelat els sous i les pensions. A Irlanda ja és una realitat que les
generacions actuals i les futures viuran pitjor que els seus pares i
avis, en el país anomenat “miracle de les polítiques neoliberals” que
citaven com a referència els teòrics de CiU o el PP.
Catalunya pot no ser Irlanda, malgrat que avui CiU i PP sumen
80 diputats i diputades (i difícilment Ciutadans i el partit del
Laporta faran de contrapès per l’esquerra). La nostra societat civil
progressista i fins i tot els resultats de la Coalició ICV-EUiA ens
donen eines per lluitar, i si hi ha lluita hi ha esperança, hem de tenir
confiança en la nostra societat, en el nostre poble.
Crec que dues són les claus del nou període que s’obre a partir del
28-N:
1. Hem de seguir en la mobilització social. Els dies 15 i
18 de desembre ja tenim una fita per sortir al carrer amb
el sindicalisme de classe front les retallades. Només la
mobilització pot modificar, reequilibrar per l’esquerra,
el resultat electoral. I preparem-nos, ja que la majoria
conservadora legislarà a fons (fent servir l’excusa dels retalls
necessaris a causa de la crisi i a la despesa social del Govern
d’Entesa) a favor dels seus interessos de classe. Trobarem a
faltar molt aviat moltes de les propostes socials del Govern
d’Entesa i haurem de defensar i fer valdre políticament i
parlamentàriament el seu llegat.
S’ha de reforçar la societat civil catalana per defensar la nostra
cohesió social i nacional com a poble i l’esquerra té l’obligació
d’abocar-se a aquesta tasca.
2. Unitat de l’esquerra. Ara més que mai les esquerres han
de col·laborar. L’esquerra en general, on PSC i ERC han
de reflexionar. On EUiA, ICV i IU han de pensar només en
escenaris unitaris, apartant operacions que restin i enfortint
operacions que sumin.
Al mateix temps, l’esquerra que representa EUiA, ICV i IU ha de
ser encara més una esquerra d’acollida i que ha d’eixamplar-se
(encara més pluralitat ideològica ha de ser possible) però on,
com a línia vermella, no sobra ningú dels actuals components
i les portes han d’obrir-se sense exclusions a nous subjectes
polítics i sobretot a persones, activistes o no, que poden
donar un primer pas d’organitzar-se encara que sigui des
d’estructures informals.
Tenim fites futures que hem de desenvolupar de forma
immediata. Seguir reflexionant sobre els canvis a la societat
que l’esquerra ha d’incorporar per fer-se actual i propera al
nostre poble. Recomposar sumant l’esquerra transformadora
per liderar el debat del conjunt de l’esquerra i finalment cuidar
la nostra gent i preparar les pròximes fites de mobilització
social i electoral.
Joan Josep Nuet
Senador d’Esquerra Unida i Alternativa
lunes, 15 de noviembre de 2010
viernes, 29 de octubre de 2010
El PCC mostra el seu condol per la mort de Marcelino Camacho
El PCC mostra el seu condol per la mort de Marcelino Camacho
Aquesta nit ha mort Marcelino Camacho, fundador de CCOO i secretari general d'aquest sindicat des de la seva legalització fins a l'any 1987. Militant del PCE des del 1935, fou empresonat, fins que l'any 1941 sortí de la presó i fou enviat a treballs forçats al Nord d'Àfrica. Va aconseguir evadir-se del camp i es va refugiar a Algèria. Tornà a Madrid l'any 1957 i va començar a treballar a la Fàbrica Perkins Hispania, des d'on va ajudar a organitzar CCOO del Metall. Fou detingut novament i complí presó des de març del 1967 a març del 1972. Però tres mesos després torna a ser detingut i en el famós "procés 1001" és condemnat a 20 anys de presó; de la que en va sortir 10 dies després de la mort de Franco. És en aquest període quan escriu les "Charlas en la prisión. El movimiento obrero sindical", escrit bàsic per al sindicalisme. El 1976 fou detingut novament, acusat de pertànyer a Coordinación Democrática. Fou diputat pel PCE entre el 1977 i el 1981.
El dia d'avui és un dia de dol per al comunisme, el sindicalisme i el moviment obrer. Marcelino, seguir la teva lluita és organitzar i participar en totes les mobilitzacions que preparen els sindicats per lluitar contra els efectes de la crisi, i contribuir a fer créixer l'organització dels treballadors i treballadores. La lluita continua!
PARTIT DELS I LES COMUNISTES DE CATALUNYA
Aquesta nit ha mort Marcelino Camacho, fundador de CCOO i secretari general d'aquest sindicat des de la seva legalització fins a l'any 1987. Militant del PCE des del 1935, fou empresonat, fins que l'any 1941 sortí de la presó i fou enviat a treballs forçats al Nord d'Àfrica. Va aconseguir evadir-se del camp i es va refugiar a Algèria. Tornà a Madrid l'any 1957 i va començar a treballar a la Fàbrica Perkins Hispania, des d'on va ajudar a organitzar CCOO del Metall. Fou detingut novament i complí presó des de març del 1967 a març del 1972. Però tres mesos després torna a ser detingut i en el famós "procés 1001" és condemnat a 20 anys de presó; de la que en va sortir 10 dies després de la mort de Franco. És en aquest període quan escriu les "Charlas en la prisión. El movimiento obrero sindical", escrit bàsic per al sindicalisme. El 1976 fou detingut novament, acusat de pertànyer a Coordinación Democrática. Fou diputat pel PCE entre el 1977 i el 1981.
El dia d'avui és un dia de dol per al comunisme, el sindicalisme i el moviment obrer. Marcelino, seguir la teva lluita és organitzar i participar en totes les mobilitzacions que preparen els sindicats per lluitar contra els efectes de la crisi, i contribuir a fer créixer l'organització dels treballadors i treballadores. La lluita continua!
PARTIT DELS I LES COMUNISTES DE CATALUNYA
Comunicado del PCE ante el fallecimiento de nuestro camarada Marcelino Camacho
Partido Comunista de España / 29 oct 10
Con profundo dolor y consternación acabamos de recibir la noticia del fallecimiento de nuestro querido camarada Marcelino Camacho.
Militante del PCE desde 1935, Marcelino, revolucionario, sindicalista, luchador antifranquista, internacionalista, dirigente del PCE, Secretario General y Presidente de CC.OO. dedicó su vida a la lucha por la mejora de las condiciones de vida de los oprimidos y oprimidas, por la libertad, el socialismo y el comunismo hasta el último minuto de su vida con una coherencia que hacen de él un ser excepcional.
El PCE manifiesta su cariño y solidaridad con Josefina, su inseparable compañera sin la que su obra no hubiera sido posible, con Yenia y Marcel sus hijos, con Vicenta su hermana, con sus nietos y demás familia a los que tiene muy presentes en estos momentos de dolor y tristeza.
El PCE llama a toda su militancia, a sus amigos y amigas y a los trabajadores y trabajadoras a expresar sus condolencias por tan irreparable pérdida visitando la capilla ardiente que se instalará en el auditorio Marcelino Camacho, junto al local de la USMR de CC.OO. y participando en la despedida pública que se realizará en la Puerta de Alcalá y sobre cuyos detalles informaremos desde la página web del PCE.
lunes, 25 de octubre de 2010
CJC Sant Andreu en la 1 Assemblea Nacional d'Alternativa Jove
El col·lectiu de joves comunistes de Sant Andreu va participar aquest cap de setmana en l'assemblea fundacional de les joventuts d'Esquerra Unida i Alternativa.
El treball dels comunistes de Sant Andreu es va veure reflectit per l'abundant redacció d'esmenes i propostes polítiques aixì com les resolucions a favor de les lluites internacionals dels pobles (Sahara, Colòmbia, Palestina...) contra l'imperialisme.
La Joventut Comunista de Sant Andreu, valora positivament aquesta assemblea i destaca la unitat de les diferents sensibilitats que participaren en la seva creació.
A continuació, crònica de la jornada, extreta de la plana web d'EUiA.
El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament, Jordi Miralles, en la
seva intervenció en la cloenda de la 1ª Assemblea Nacional d’Alternativa
Jove-Joves d’EUiA (AJ-JEUiA) ha instat els membres d’Alternativa Jove a
“lluitar per no ser una generació retallada.””Heu de respondre a la
dictadura dels mercats, no deixant que es retallin els vostres drets, i
evitar que vosaltres o els vostres fills viviu pitjor que els vostres pares
o avis”, ha dit Miralles.
El líder d’EUiA així mateix ha destacat que Alternativa Jove “té la gran
responsabilitat de compartir amb d’altres entitats continguts, compromisos i
respostes”, que com ha dit el dirigent d’esquerres, “són claus per respondre
al gran repte plantejat per Alternativa Jove; “ser un moviment que estigui
on són els joves per donar resposta als seus problemes”.
Miralles ha fet una crida als membres d’Alternativa Jove a treballar per
convèncer els joves per tal que vagin a votar a ICV-EUiA en les pròximes
eleccions catalanes. “Perquè és fonamental frenar els resultats que planteja
Mas, per no permetre que es faci de Catalunya un banc de proves sobre la
tornada del conservadurisme a l’Estat, per evitar els grans retrocessos que
es produirien en l’àmbit social, sanitari, educatiu i mediambiental, i per
impedir que la sortida de la crisi estigui gestionada per la dreta a curt
termini”, ha argumentat el dirigent d’esquerres.
Miralles ha felicitat els integrants d’Alternativa Jove per la feina feta i
els ha encoratjat a convèncer amb les seves propostes d’acció i
d’organització més joves d’esquerres “que volen i poden defensar els seus
drets”.
Per la seva banda, el coordinador d’Alternativa Jove, escollit per
unanimitat per la 1a Assemblea Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA,
Julián Sesé, en la seva intervenció també de la cloenda de l’Assemblea, ha
destacat l’aprovació de la proclamació d’Alternativa Jove com a moviment.
“Així que ens orientem a l’acció, a estar el carrer”, ha subratllat Sesé.
El coordinador d’Alternativa Jove ha afirmat que”el següent pas de
l’organització juvenil és ser el ciment que uneixi tots els joves amb els
que comparteix objectius”.
Sesé també s’ha referit a la creixent precarietat laboral, pel que ha
sostingut que “si els joves no actuen en la sortida de la crisi, ho pagaran
molt car, ja que es produiran forts retrocessos en els seus drets.”
La 1a Assemblea Nacional d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA ha tingut lloc
aquest cap de setmana (23 i 24 d’octubre) a l’Espai Jove la Fontana del
barri barceloní de Gràcia i ha comptat amb la participació aproximada d’un
centenar de persones. Ahir dissabte es va aprovar l’informe de gestió, el
Manifest per un moviment de joves, el reglament de l’organització i 3
documents sobre la implantació d’Alternativa Jove als territoris, a la
universitat i al món del treball. Avui diumenge s’ha aprovat el seu programa
polític.
lunes, 18 de octubre de 2010
El CE del PCC
El Comitè Executiu fa una crida a totes les cèl•lules del partit a debatre "de la Vaga a les Eleccions" i ha aprovat el següent esquema pel debat:
1. El Comitè Executiu saluda el treball de tots i totes els i les militants del PCC a la Vaga General, especialment als piquets informatius.
2. La Vaga General ha estat un èxit, hi han participat més de 10 milions de treballadors i treballadores i les “raons” de la vaga han superat aquesta xifra de suport.
3. La crisi, però, segueix i colpeja amb duresa la classe treballadora i sectors populars, cal més encara la solidaritat per frenar les dures condicions de vida (atur, pobresa, desnonaments...) i frenar el populisme i el feixisme que creixen en la desesperació.
4. Cal convertir la vaga en èxits concrets, cal que el Govern de l’Estat rectifiqui la Reforma Laboral anul•lant les parts negatives per als treballadors, faci un acord de pensions favorable, digui no als copagaments, faciliti un acord sobre negociació col•lectiva, reforci l’acció pública d’ocupació. S’obre una agenda de negociació que haurem d’empènyer amb més mobilitzacions. Els pressupostos generals són restrictius per a l’economia i antisocials per als sectors populars.
5. L’aparició amb la vaga del sindicalisme de classe aixeca un discurs sociopolític d’alternativa social i política a la política econòmica del Govern, conjuntament amb l’esquerra transformadora i part del món de la cultura. Les dretes del PP, CiU, PNV i CC i la patronal encara volien i volen empitjorar els retalls i les polítiques antisocials i representen una involució per als treballadors i treballadores. La patronal i la dreta han realitzat una campanya de criminalització del sindicalisme, ja que consideren necessari anul•lar els sindicats per desenvolupar sense límits les seves polítiques neoliberals.
6. La Vaga General pot representar una millora de les condicions subjectives. El discurs sociopolític del sindicalisme de classe pot ajudar a polititzar milers de nous quadres sindicals que s’han incorporat a la lluita i a la llum de la mobilització i de l’acció dels piquets cridem a reforçar l’afiliació a CCOO, a EUiA i al PCC.
7. Amb la vaga surt reforçat el sindicalisme de classe on la Unitat Sindical és necessària, ja que contra les polítiques neoliberals cal enfortir la Unitat dels Treballadors. Cal estar a prop de les organitzacions sindicals, que són bastió clau en defensa dels drets dels treballadors contra les polítiques d’ajust que seguiran. També en les negociacions i en les futures mobilitzacions cal reforçar la unitat sindical i el treball conjunt entre el sindicalisme de classe i l’esquerra.
8. La crisi segueix i també segueix la crisi de l’esquerra, però amb la mobilització l’esquerra resoldrà alguns dels seus interrogants. La Vaga General reforça elements per a la recomposició de la classe treballadora, amb un paper més actiu en la política de l’experiència del sindicalisme de classe. El partit després de la vaga i del cicle electoral ha de liderar el debat sobre la recomposició de la classe i de l’esquerra.
9. Aquesta nova politització ha d’ajudar a convertir mobilització social en electoral, sense mecanicismes, però assenyalant pedagògicament que sense acció política l’acció social no es realitza. Cal doncs el 28-N un bon resultat per a l’esquerra transformadora que representa ICV-EUiA i volem també una nova majoria d’esquerres a Catalunya perquè el PP i CiU no ens prenguin la victòria aconseguida a la vaga. Contra la crisi cal també Unitat de l’Esquerra per fer polítiques d’esquerres.
10. El Comitè Executiu del PCC fa una crida a totes les cèl•lules del partit a seguir en la mobilització contra la crisi amb el sindicalisme de classe i a preparar la precampanya i campanya electoral amb EUiA per la Coalició ICV-EUiA.
08/10/2010
1. El Comitè Executiu saluda el treball de tots i totes els i les militants del PCC a la Vaga General, especialment als piquets informatius.
2. La Vaga General ha estat un èxit, hi han participat més de 10 milions de treballadors i treballadores i les “raons” de la vaga han superat aquesta xifra de suport.
3. La crisi, però, segueix i colpeja amb duresa la classe treballadora i sectors populars, cal més encara la solidaritat per frenar les dures condicions de vida (atur, pobresa, desnonaments...) i frenar el populisme i el feixisme que creixen en la desesperació.
4. Cal convertir la vaga en èxits concrets, cal que el Govern de l’Estat rectifiqui la Reforma Laboral anul•lant les parts negatives per als treballadors, faci un acord de pensions favorable, digui no als copagaments, faciliti un acord sobre negociació col•lectiva, reforci l’acció pública d’ocupació. S’obre una agenda de negociació que haurem d’empènyer amb més mobilitzacions. Els pressupostos generals són restrictius per a l’economia i antisocials per als sectors populars.
5. L’aparició amb la vaga del sindicalisme de classe aixeca un discurs sociopolític d’alternativa social i política a la política econòmica del Govern, conjuntament amb l’esquerra transformadora i part del món de la cultura. Les dretes del PP, CiU, PNV i CC i la patronal encara volien i volen empitjorar els retalls i les polítiques antisocials i representen una involució per als treballadors i treballadores. La patronal i la dreta han realitzat una campanya de criminalització del sindicalisme, ja que consideren necessari anul•lar els sindicats per desenvolupar sense límits les seves polítiques neoliberals.
6. La Vaga General pot representar una millora de les condicions subjectives. El discurs sociopolític del sindicalisme de classe pot ajudar a polititzar milers de nous quadres sindicals que s’han incorporat a la lluita i a la llum de la mobilització i de l’acció dels piquets cridem a reforçar l’afiliació a CCOO, a EUiA i al PCC.
7. Amb la vaga surt reforçat el sindicalisme de classe on la Unitat Sindical és necessària, ja que contra les polítiques neoliberals cal enfortir la Unitat dels Treballadors. Cal estar a prop de les organitzacions sindicals, que són bastió clau en defensa dels drets dels treballadors contra les polítiques d’ajust que seguiran. També en les negociacions i en les futures mobilitzacions cal reforçar la unitat sindical i el treball conjunt entre el sindicalisme de classe i l’esquerra.
8. La crisi segueix i també segueix la crisi de l’esquerra, però amb la mobilització l’esquerra resoldrà alguns dels seus interrogants. La Vaga General reforça elements per a la recomposició de la classe treballadora, amb un paper més actiu en la política de l’experiència del sindicalisme de classe. El partit després de la vaga i del cicle electoral ha de liderar el debat sobre la recomposició de la classe i de l’esquerra.
9. Aquesta nova politització ha d’ajudar a convertir mobilització social en electoral, sense mecanicismes, però assenyalant pedagògicament que sense acció política l’acció social no es realitza. Cal doncs el 28-N un bon resultat per a l’esquerra transformadora que representa ICV-EUiA i volem també una nova majoria d’esquerres a Catalunya perquè el PP i CiU no ens prenguin la victòria aconseguida a la vaga. Contra la crisi cal també Unitat de l’Esquerra per fer polítiques d’esquerres.
10. El Comitè Executiu del PCC fa una crida a totes les cèl•lules del partit a seguir en la mobilització contra la crisi amb el sindicalisme de classe i a preparar la precampanya i campanya electoral amb EUiA per la Coalició ICV-EUiA.
08/10/2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
