En el procés de construcció nacional de Catalunya, els i les comunistes expressem la nostra posició davant la situació actual.
El projecte dels comunistes de Catalunya: El catalanisme popular.
1. Catalunya és una nació sense Estat. La sobirania de Catalunya resideix en el poble català que té la legitimitat, el dret i el deure de decidir el seu futur sense tuteles ni limitacions de cap mena. Els i les comunistes tenim molt clar aquesta situació i continuarem lluitant per aconseguir més drets nacionals i socials. Uns drets que inclouen el dret a disposar d'un Estat propi reconegut internacionalment i el dret a federar-nos lliurament amb altres nacions, si així ho desitgem sobiranament.
El dret a l'autodeterminació de la Nació, és a dir, la seva capacitat de decidir voluntàriament a cada instant el seu futur, és un dret inalienable de les nacions i els pobles; un dret col·lectiu i expressió de la democràcia.
2. Els comunistes de Catalunya considerem que la construcció nacional des de la perspectiva de progrés i internacionalisme són complementaris i estan relacionats. El nostre projecte de transformació socialista té ben present que l'emancipació nacional i social són dues cares de la mateixa lluita. L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les comunistes no és contradictori amb la lluita pels drets nacionals dels pobles, sinó que és un element bàsic dels principis internacionalistes.
3. L’ofensiva de l’oligarquia financera a través del neoliberalisme a Europa i del neofranquisme a Espanya ha de ser contrarestada mitjançant la unitat de les classes populars catalanes, evitant les pràctiques i discursos que pretenen dividir-les en funció de la seva adscripció nacional. Reivindicar la nació com a expressió cohesionadora de la classe treballadora. És català qui viu i treballa a Catalunya, i per això denunciem els falsos debats que alimenten les burgesies catalana i espanyola pels seus interessos.
Tots els intents dels sectors més reaccionaris, tant catalans com espanyols, de dividir les capes populars i la classe treballadora catalana mitjançant el racisme, la xenofòbia, el xovinisme, etc., tindran la nostra contundent oposició.
Cal la unitat de la joventut de Catalunya
La Diada de Catalunya arriba després de la reforma antidemocràtica i neoliberal de la Constitució espanyola. Antidemocràtica perquè s’ha fet a corre-cuita sota els dictats dels mercats, d'esquenes a la ciutadania, obviant el dret fonamental a la participació política, negant-li el referèndum vinculant que s'ha reclamat des dels carrers. Neoliberal, perquè obliga a que la sortida a qualsevol crisi capitalista passi per polítiques retrògrades de retallades socials i ofegant les classes més desafavorides, prohibint les polítiques de foment del treball i la investigació amb diners públics. Com sempre, privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. I ara és constitucional!
Així, mentre veiem que a l’estat les polítiques es pensen només pel benefici d’uns pocs, a Catalunya estem arribant al súmmum del neoliberalisme. Convergència i Unió, després de guanyar unes eleccions utilitzant la bandera del catalanisme, està desenvolupant un seguit de polítiques econòmicosocials que afavoreixen només els interessos de sectors minoritaris de la població catalana, aliats de l’oligarquia espanyola més reaccionària, formant una coalició encoberta amb l’espanyolisme neofranquista del PP. CiU no fa res més que atacar, dia rere dia, els drets del poble de Catalunya i, per tant, del catalanisme popular.
Per si no n'hi hagués prou, acabem de patir un nou atac ferotge d’aquesta burgesia espanyola centralista, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre el model educatiu de Catalunya i la immersió lingüística. Un model educatiu que en els darrers anys ha aconseguit normalitzar progressivament el català a Catalunya, alçant el català al nivell de llengua nacional i popular, arribant molt més lluny que altres nacions de l'Estat com Galícia o el País Vasc. Cal, doncs, defensar la immersió lingüística com a única garantia del manteniment de la cohesió social i la cultura del país. Cal lluitar tant contra la burgesia espanyola especuladora i autoritària, que atempta sistemàticament contra la cultura del poble de Catalunya, com contra els sectors de la burgesia catalana que no dubten a retallar els nostres drets i pot utilitzar aquesta sentència per promoure una segregació classista entre catalanoparlants i castellanoparlants. El nostre sistema educatiu ens ha costat molt d'aconseguir i els seus èxits socials són inqüestionables. La classe treballadora i les capes populars hem de fer front comú per a mantenir-lo, assegurant que el català seguirà sent la llengua vehicular del nostre ensenyament.
Per tot plegat, necessitem un 11 de setembre d'unitat entre els amplis sectors de la joventut catalana, que volen conquerir més drets socials i nacionals. Ara més que mai, tot català que viu, estudia i treballa a Catalunya és indispensable!
Socialisme i autodeterminació !
Barcelona, 11 de setembre del 2011
CJC – Joventut Comunista de Catalunya
