Un dels més valuosos llegats de la II República és sens dubte el pensament republicà i els seus valors, perquè si ahir van ser exemplars, avui encara romanen vigents: la llibertat, la igualtat, la laïcitat, la virtut cívica, el federalisme, el respecte dels drets humans. En una paraula, el compromís amb una democràcia avançada.
Aquests valors avui connecten amb el que des del PCC hem anomenat la necessària construcció del Front Democràtic que aïlli i derroti els comportaments i polítiques antidemocràtiques d'extrema dreta i feixistes que han mantingut a part de l'aparell franquista amb importants connexions en les institucions de l'Estat i que segueixen projectant la influència i les decisions que volen retrotraure la història per tornar a la caverna del franquisme.
La corrupció i la desafecció política premeditada i planificada s’intenten normalitzar per poder ordenar una democràcia de baixa intensitat on el bipartidisme i el centralisme en són mecanismes actius.
Però a més dels valors polítics, recordem també els ideals humanistes que animaven La República: l'honestedat, la fraternitat i, en general, el compromís amb la sort dels treballadors i el bé comú.
La commemoració del 80è aniversari de la II República no és un acte nostàlgic de record del passat, sinó que ens convida a una reflexió renovadora sobre els problemes que encara romanen sense resoldre en els nostres dies.
Proclamada el 14 d'abril del 1931, la II República va portar diverses innovacions de gran importància que pretenien superar, en sentit modernitzador, els principals factors d'endarreriment social i polític que havia estat patint el país des dels inicis del segle XIX: en allò polític, l'establiment d'una autèntica democràcia representativa, en allò social, la reforma agrària i una legislació laboral d'acord amb els temps, en allò religiós, la instauració d'un Estat laic, mitjançant la separació de l'Estat i de l'Església, i en allò militar, la subordinació de les forces armades al poder civil.
La II República va ser el primer règim realment democràtic en la nostra història, amb mesures tan decisives com la implantació del sufragi veritablement universal amb reconeixement del dret al vot de les dones. La Constitució del 1931 va ser també la primera que va abordar el reconeixement dels drets socials i econòmics, i les bases del que avui coneixem com a Estat de benestar. Així mateix, va intentar resoldre el problema de l'articulació territorial de l'Estat mitjançant la canalització de les aspiracions nacionals i d'autogovern de diversos territoris a través d'un sistema d'estatuts d'autonomia i es va avançar a proclamar la renúncia a la guerra com a instrument de política internacional. La Carta Magna va instaurar un Estat modern, laic i democràtic. Va introduir el principi de laïcitat de l'Estat i mesures com el divorci, el matrimoni civil i l'ensenyament laic.
La Constitució republicana del 1931 definia Espanya com "una república democràtica de treballadors de quasevol classe, que s'organitza en règim de Llibertat i de Justícia".
El govern republicà era hereu del pensament progressista del segle XIX, que vinculava el laïcisme al progrés de la nació. Per modernitzar la societat espanyola es feia necessari, al seu entendre, una regulació que garantís el control de l'ensenyament públic, separant-lo de quasevol influència de les ordes religioses. Aquest projecte va trobar una decidida oposició des d'una Església aferrada al principi de confessionalitat de l'Estat. La Constitució republicana afirmava, en l'article 3er, que "l'Estat espanyol no té religió oficial".
En un moment en què es discuteix el model educatiu, quan hi torna a haver polèmica a propòsit de l'ensenyament de la religió, potser és el moment de reivindicar la memòria d'aquells mestres d'escola que el franquisme va condemnar a la repressió i l'oblit. "Laic, obligatori i gratuït". Així defensava l'ensenyament la Constitució del 1931, que atribuïa a l'Estat el servei públic de la cultura.
El federalisme va entrar en l'imaginari col·lectiu amb Francesc Pi i Margall, amb la I República Espanyola del 1873 i el seu intent de conciliar en un mateix model d'Estat els conceptes de democràcia, federalisme i descentralització.
Davant els debats sobre federalisme, laïcisme, democràcia social o drets humans (no només polítics sinó també econòmics i socials) aquest 80è aniversari és una oportunitat per reivindicar uns valors indispensables en la construcció nacional i social de Catalunya i en l'articulació d'una Espanya federal Plurinacional.
(Informe del Comitè Executiu al Comité Central del PCC - Abril 2011. Apartat sobre la República)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario