Valoració del secretari general del PCC

ELECCIONS CATALANES
Primeres notes més de fons

El resultat electoral no deixa lloc a dubtes, ha guanyat la dreta i avui
tenim un parlament de Catalunya més conservador, com passa a
molts països d’Europa.

Ja fa temps que venim dient que la dreta ha consolidat i fet
hegemònic el discurs conservador i que bona part de la societat,
les condicions materials de la qual farien que objectivament se
sentissin d’esquerres, no ho fa així. Bona part dels esforços de
l’esquerra haurien de concentrar-se en aquest vessant ideològic de
reconstrucció d’un discurs polític d’esquerres fort.

La dreta no gestiona millor els problemes del nostre poble, les seves
propostes privatitzadores i moralitzants conservadores, les seves
sortides profundament insolidàries i individualitzades de la crisi
no produeixen més felicitat, però ha aconseguit convèncer milers,
milions de persones que això és així, i és possible gràcies a una llarga
crisi de més de 30 anys de l’esquerra que nosaltres representem i
també del conjunt de l’esquerra.

És per això que cal la reconstrucció d’una esquerra que rellanci
els seus propis valors i principis, no simplement repetint-los, sinó
reconnectant-los i adequant-los als canvis produïts a la classe
treballadora i a la societat en general, també als canvis al propi
planeta terra. Aquesta reconstrucció, rellançament, regeneració,
refundació... és necessària, a la llum d’una sortida de la crisi actual,
diguem-ho clar, per la dreta i no per l’esquerra.

Catalunya no és Irlanda ni ho serà

És cert que Catalunya no és Irlanda. Totes les receptes que aplica
el Govern Zapatero i que contenen els programes electorals de CiU
i el PP ja s’han provat a Irlanda i... han fracassat estrepitosament.
Irlanda ja ha baixat impostos als rics, Irlanda ja ha retallat o
no ampliat les polítiques socials i l’Estat del Benestar, Irlanda ja
ha reduït l’Estat i l’Administració Pública, Irlanda ja ha reduït o
congelat els sous i les pensions. A Irlanda ja és una realitat que les
generacions actuals i les futures viuran pitjor que els seus pares i
avis, en el país anomenat “miracle de les polítiques neoliberals” que
citaven com a referència els teòrics de CiU o el PP.

Catalunya pot no ser Irlanda, malgrat que avui CiU i PP sumen
80 diputats i diputades (i difícilment Ciutadans i el partit del
Laporta faran de contrapès per l’esquerra). La nostra societat civil
progressista i fins i tot els resultats de la Coalició ICV-EUiA ens
donen eines per lluitar, i si hi ha lluita hi ha esperança, hem de tenir

confiança en la nostra societat, en el nostre poble.

Crec que dues són les claus del nou període que s’obre a partir del
28-N:

1. Hem de seguir en la mobilització social. Els dies 15 i
18 de desembre ja tenim una fita per sortir al carrer amb
el sindicalisme de classe front les retallades. Només la
mobilització pot modificar, reequilibrar per l’esquerra,
el resultat electoral. I preparem-nos, ja que la majoria
conservadora legislarà a fons (fent servir l’excusa dels retalls
necessaris a causa de la crisi i a la despesa social del Govern
d’Entesa) a favor dels seus interessos de classe. Trobarem a
faltar molt aviat moltes de les propostes socials del Govern
d’Entesa i haurem de defensar i fer valdre políticament i
parlamentàriament el seu llegat.

S’ha de reforçar la societat civil catalana per defensar la nostra
cohesió social i nacional com a poble i l’esquerra té l’obligació
d’abocar-se a aquesta tasca.

2. Unitat de l’esquerra. Ara més que mai les esquerres han
de col·laborar. L’esquerra en general, on PSC i ERC han
de reflexionar. On EUiA, ICV i IU han de pensar només en
escenaris unitaris, apartant operacions que restin i enfortint
operacions que sumin.

Al mateix temps, l’esquerra que representa EUiA, ICV i IU ha de
ser encara més una esquerra d’acollida i que ha d’eixamplar-se
(encara més pluralitat ideològica ha de ser possible) però on,
com a línia vermella, no sobra ningú dels actuals components
i les portes han d’obrir-se sense exclusions a nous subjectes
polítics i sobretot a persones, activistes o no, que poden
donar un primer pas d’organitzar-se encara que sigui des
d’estructures informals.

Tenim fites futures que hem de desenvolupar de forma
immediata. Seguir reflexionant sobre els canvis a la societat
que l’esquerra ha d’incorporar per fer-se actual i propera al
nostre poble. Recomposar sumant l’esquerra transformadora
per liderar el debat del conjunt de l’esquerra i finalment cuidar
la nostra gent i preparar les pròximes fites de mobilització
social i electoral.

Joan Josep Nuet
Senador d’Esquerra Unida i Alternativa