Comunicat dels CJC amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

Amb motiu de la celebració de la Diada i en el marc del procés de construcció nacional de Catalunya, els i les comunistes volem plantejar la nostra anàlisi de la situació i explicar les nostres propostes de futur.

El projecte dels i les comunistes de Catalunya: El catalanisme popular.

1. Catalunya és una nació sense Estat. La sobirania de Catalunya resideix en el poble català que té la legitimitat, el dret i el deure de decidir el seu futur sense tuteles ni limitacions de cap mena. Els i les comunistes tenim molt clar aquesta situació i continuarem lluitant per aconseguir més drets nacionals i socials. Uns drets que inclouen el dret a disposar d'un Estat propi reconegut internacionalment i el dret a federar-nos lliurament amb altres nacions, si així ho desitgem sobiranament.

El dret a l'autodeterminació de la Nació, és a dir, la seva capacitat de decidir voluntàriament a cada instant el seu futur, és un dret inalienable de les nacions i els pobles; un dret col·lectiu i expressió de la democràcia.

2. Els i les comunistes de Catalunya considerem que la construcció nacional des de la perspectiva de progrés i internacionalisme són complementaris i estan relacionats. El nostre projecte de transformació socialista té ben present que l'emancipació nacional i social són dues cares de la mateixa lluita. L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les comunistes no és contradictori amb la lluita pels drets nacionals dels pobles, sinó que és un element bàsic dels principis internacionalistes.

3. L’ofensiva de l’oligarquia financera a través del neoliberalisme a Europa i del neofranquisme a Espanya ha de ser contrarestada mitjançant la unitat de les classes populars catalanes, evitant les pràctiques i discursos que pretenen dividir-les en funció de la seva adscripció nacional. Reivindicar la nació com a expressió cohesionadora de la classe treballadora. És català qui viu i treballa a Catalunya, i per això denunciem els falsos debats que alimenten les burgesies catalana i espanyola pels seus interessos.

Tots els intents dels sectors més reaccionaris, tant catalans com espanyols, de dividir les capes populars i la classe treballadora catalana mitjançant el racisme, la xenofòbia, el xovinisme, etc., tindran la nostra contundent oposició.

Un Onze de Setembre que no ens robaran

El poble de Catalunya demana a crits la seva llibertat per decidir tot el seu futur, reclama més democràcia en tots els aspectes, tant des de la perspectiva nacional com social. El moviment popular per conquerir aquests objectius té una força imparable i representa amplis sectors de la societat catalana.

Els i les comunistes cridem a la participació activa a totes les expressions que defensen la lluita nacional i social per trencar el pacte de règim de 1977. El desballestament d'aquest Règim de la Transició és un pas imprescindible en la lluita per la democràcia. Els sectors més poderosos i privilegiats de Catalunya estan majoritàriament en contra d'aquesta ruptura. Ells van forjar aquest règim i intenten mantenir-lo per continuar segrestant la democràcia, conjuntament amb d'altres forces estatals i internacionals. D'altres sectors privilegiats intenten encara manipular i utilitzar la gran mobilització popular com una amenaça per redefinir el pacte de poder -guanyant posicions- amb l'oligarquia espanyola i mantenir en termes generals el Règim. Paral·lelament, aquests sectors empobreixen a les majories socials i es mostren febles i servicials amb la Troika, dissenyant un model que condemna Catalunya a la dependència i la subalternitat en la nova Europa que s'esta creant.

La Joventut Comunista de Catalunya defensa que l'alliberament dels pobles només es pot dur a terme de manera completa si s'avança sobre la conquesta dels drets socials i nacionals per al poble. Els comunistes participem en la construcció nacional de Catalunya defensant aquest projecte, que és majoritari però que s'ha de continuar confrontant tant amb els plantejaments representats principalment per CiU com dels neo franquistes del PP.

Nosaltres defensem un 11 de setembre d'unitat entre els amplis sectors de la joventut catalana que volen ampliar els seus drets socials i nacionals i assegurar el seu exercici efectiu. Ens reiterem en la concepció que la justícia social i el dret a l'autodeterminació dels pobles formen part del mateix projecte de país i que han d'anar sempre de la mà. Ha de ser el poble qui construeixi l'Alternativa i ha de ser el poble qui decideixi totes les característiques del seu país.

Aquest Onze de Setembre sortim al carrer a defensar els nostres drets, per decidir què volem ser i per mostrar a Convergència i Unió que rebutgem la Catalunya que ells proposen! Rebutgem igualment els postulats centralistes i d'arrel franquista del PP!

Socialisme i autodeterminació!

Visca Catalunya!

Barcelona, 11 de setembre del 2013

CJC – Joventut Comunista de Catalunya

Manifest del Partit dels i les Comunistes de Catalunya davant del Primer de Maig

És necessari avançar en la unitat dels treballadors i treballadores i això exigeix debat, voluntat i generositat per aparcar protagonismes estèrils i unir en l’acció el conjunt del moviment sindical, des del sindicalisme confederal al sindicalisme sectorial, i especialment en el marc de les grans empreses i sectors estratègics.

Per un Primer de Maig de lluita, organització i unitat.

Un any més, la celebració del primer de Maig s’emmarca en una profunda crisi del capitalisme que està arrasant amb els salaris, els drets laborals i socials i la democràcia en aquest país, mentre els poderosos segueixen omplint-se les butxaques i deslocalitzant capitals a paradisos fiscals.

L’oligarquia financera i el gran capital pretenen, una vegada més, una sortida de la crisi sobre les esquenes dels treballadors i treballadores, així com d’altres sectors i classes socials que estan sent colpejades per les mesures d’austeritat, consagrades amb la reforma antidemocràtica de la constitució (PSOE-PP), en el marc d’una profunda des legitimació d’un sistema polític basat en el bipartidisme i la monarquia, travessat per la corrupció i doblegat pel poder econòmic.

L’augment desfermat de l’atur, la precarització constant de l’ocupació, les congelacions i rebaixes salarials, el buidatge de la negociació col·lectiva i el debilitament i desprestigi de les organitzacions sindicals són part d’una estratègia neoliberal iniciada fa molts anys, que té per objectiu desarmar a la classe treballadora material i ideològicament, que s’aguditza amb la crisi i que té el seu colofó amb la reforma laboral aprovada pel Partit Popular.

En aquest context l’ofensiva retalladora i privatitzadora dels drets socials i de ciutadania suposen no solament una agressió als sectors més febles de la societat, sinó un aprofundiment de les desigualtats socials i una transferència de recursos del sector públic a mans d’empreses privades.

Les conseqüències de l’ofensiva liberal estan en l’origen de la greu situació que travessem centenars de milers de treballadors i treballadores, ja siguin assalariats o autònoms, petits comerciants, etc., i que s’expressen en la destrucció del teixit industrial, l’exponencial increment de la pobresa, el desallotjament de milers de famílies de les seves llars, l’estafa de les preferents, les dificultats de la joventut per construir el seu projecte de vida autònom, l’enduriment de l’accés a la Universitat a les capes populars i l’expulsió de milers de joves del país per la manca de treball.

Com deia el lema de la Vaga General de Març del 2012, volen acabar amb tot, i no podem veure-ho només com un lema o una frase retòrica, sinó com la definició clara de l’objectiu del capital per recompondre la seva taxa de guany i donar per liquidat el pacte social de la postguerra que està en l’origen del vessant social de l’estat conegut com a estat del benestar.

Enfront dels atacs i retallades els treballadors i treballadores venim resistint, i expressant el nostre rebuig amb importants mobilitzacions, de les quals destaquen les convocatòries entorn del 15 M com a expressió d’indignació i 25 S contra els pressupostos generals, les tres vagues generals contra les polítiques de reforma laboral, o les marees de l’Educació i la Sanitat, que han estat capaces de portar aquestes protestes des dels centres de treball i d’estudi a importants manifestacions en defensa del seu caràcter públic i la seva aportació a la igualtat.

Al costat d’aquests procés mobilitzador, de matriu social tenim un important moviment a favor del dret a decidir, connectat amb la nostra reivindicació històrica del dret a l’autodeterminació dels pobles, que no podem aïllar del descontentament social imperant i que també es converteix en una forma d’expressar el mateix, posant el centre de les contradiccions en el model d’estat.

En aquest context és necessari fer un pas més, elevant el nivell, la confluència i articulació de les lluites, exigint la dimissió del Govern, avançant en l’organització de la societat en tots els àmbits i establint vincles d’unitat a tots els nivells.

Les i els comunistes de Catalunya considerem que és necessari avançar en la construcció de vincles associatius, organitzatius i de fraternitat per construir alternatives i desenvolupar la solidaritat. Recolzarem totes les formes d’organització social, des dels Sindicats i les vinculades a la lluita contra la crisi i la precarietat a nivell territorial, com les assemblees de aturats/des, a les organitzacions veïnals, per la igualtat de gènere, de solidaritat social, de consum responsable, etc., que desenvolupin vincles de solidaritat i de cooperació des de baix.

Al mateix temps, en moments com els actuals és necessari avançar en la màxima unitat enfront del neoliberalisme, i aquesta unitat ha de produir-se en tots els àmbits per unificar esforços i fer un front comú que permeti visualitzar que si se’ls pot fer front i generar perspectives reals de transformació de la societat enfront de la por i la resignació que encara paralitzen a gran quantitat de persones.

En aquest sentit és necessari avançar en la unitat dels treballadors i treballadores i això exigeix debat, voluntat i generositat per aparcar protagonismes estèrils i unir en l’acció el conjunt del moviment sindical, des del sindicalisme confederal al sindicalisme sectorial, i especialment en el marc de les grans empreses i sectors estratègics.

Així mateix és necessari la convergència de les propostes i la confluència en la lluita, dels diferents processos socials en marxa (15M, PAH, Sindical, Organitzacions reivindicatives, Marees, etc.), concretant espais d’articulació a nivell territorial.

I també cal desenvolupar un nou espai polític de confluència del conjunt de l’esquerra política i social, que sigui capaç de construir una alternativa a l’actual règim, amb capacitat d’imaginar una societat diferent, on el treball en totes les seves dimensions recuperi un paper central en la societat enfront del món de les finances i l’especulació monetària, un canvi de model econòmic, productiu i social que desenvolupi béns i serveis públics i col·lectius, que sigui sostenible i desenvolupi un model d’estat democràtic, republicà i veritablement federal.

El primer de Maig és un moment idoni per reafirmar el nostre compromís com Partit dels i les Comunistes de Catalunya de seguir en la lluita per una societat d’homes i dones lliures i iguals, la vigència de la lluita pel socialisme i el comunisme, desenvolupar el sindicalisme de classe, la lluita ideològica i l’organització de la societat i construir la unitat dels treballadors/as, de l’esquerra i com a aportació pròpia el compromís d’avançar en la construcció d’un Partit Comunista que culmini la unitat de tots i totes les i els comunistes .

Visca el primer de maig!
Partit dels i les Comunistes de Catalunya

www.pcc.cat

Festa de solidaritat i suport català al poble de la Veneçuela Bolivariana!

Els CJC ens hem adherit a la convocatòria de l'Assemblea Bolivariana de Catalunya per aquest dissabte 13 d'abril en què celebrarem els anys de govern del comandant Chávez i mostrarem la solidaritat del poble de Catalunya amb el de Veneçuela!

Chávez vive! La luche sigue!

Aquí teniu el vídeo de la nova campanya dels CJC El capitalisme no té futur, nosaltres sí! #comunitza't

http://www.youtube.com/watch?v=_JpM_0D6LIg

Reflexions després de l'experiència # elCarreralCongrés

Un dels aspectes que dóna més legitimitat al règim actual és l'existència d'un cert pluralisme polític. Com que aquest pluralisme no es desenvolupa en un sistema veritablement democràtic, sinó en el marc d'una dictadura dels diners, el principal beneficiat acaba sent el mateix règim, que compta amb uns quants partits propis amb funcions diverses. Els partits del règim no només són els dos grans partits que s'alternen al poder. Les petites formacions polítiques electorals d'esquerres també corren el perill de funcionar com a subalternes del règim, dedicades a gestionar amb més o menys encert i honestedat la derrota històrica de la classe treballadora. Resulta obvi que, sense una autèntica voluntat de desafiar l'hegemonia de la classe dominant, és fàcil deixar de ser instruments útils per a la majoria popular i convertir-se en meres comparses folclòriques del règim.

La incompatibilitat entre la dictadura econòmica del capitalisme i els ideals de democràcia del poble ja s'ha fet evident per a la majoria. S'ha acabat el desert polític de tres dècades que permetia racionalitzar una estratègia política basada en la resistència electoral, una estratègia sense esperança ni ambició, que valorava els èxits i els fracassos de l'esquerra en funció de si aquesta obtenia el 5% o el 15% dels vots. Amb el sistema més fràgil que mai, les elits tenen una agenda política que passa per l'empobriment general de la població i per un cert maquillatge pseudodemocràtic en el funcionament dels partits del règim. El poble, en canvi, té una agenda política radicalment diferent: la revolució democràtica i la justícia social.


En la decisiva cruïlla que ens trobem actualment, la principal tasca dels i les comunistes passa per contribuir a dotar al moviment democràtic de millors instruments per aconseguir la ruptura  democràtica.

És per això que resulta tan important accelerar i lubricar la confluència entre l'esquerra política i l'esquerra social en el si d'un ampli moviment democràtic, basat en l'aliança social del 99% de la població. Cal articular un nou espai polític amb una clara aspiració de victòria que doni expressió política al moviment. El més fàcil serà posar-se d'acord amb el programa. Només cal recollir el clam popular per obrir un procés constituent per a una veritable democràcia. No tot serà tan fàcil, però. Per construir aquest nou espai, caldrà ser generós en tot, sense por a tractar tabús i, sobretot, sense prentedre imposar l'interès personal o de partit per sobre de l'interès del moviment democràtic. Entre altres coses, caldrà ser generós en el reconeixement d'errors passats, en l'establiment d'un sistema obert per a l'elaboració de llistes i en l'adopció de sistemes de fiscalització de càrrecs electes i de prevenció contra un excés de professionalització política. Caldrà fer això i molt més. Al cap i a la fi, tot sacrifici serà poc comparat amb la perspectiva d'una sortida democràtica i revolucionària al carreró suïcida i agonitzant de l'actual règim criminal.

Cal donar un impuls a la unitat comunista. Constituïda la Comissió d’Unitat Comunista del PCC

En el CC del PCC del 10 de juliol del 2010 es va acordar abordar la Unitat dels i les Comunistes a Catalunya com a “concepte multiplicador”, posant especial èmfasi en la possibilitat d’incorporar als comunistes no organitzats en partits polítics.

Els compromisos de diàleg i de “perspectives de col•laboració” amb d’altres comunistes a que ens vam comprometre necessiten en aquest moment donar un salt qualitatiu ja que és difícil entendre que puguem avançar en l’ambiciós compromís d’unitat dels treballadors i treballadores i d’unitat de les esquerres, a que estem compromesos, sense reforçar la unitat dels i les comunistes en un nou i gran Partit Comunista a Catalunya.

En el darrer Comitè Executiu del 14 de febrer i d’acord amb el mandat del Comitè Central del 12 de gener de 2013 es proposa i s’aprova la Comissió de Treball d’Unitat Comunista.

La Comissió de Treball queda composada per Celestino Sánchez, que serà el coordinador de la Comissió, Rosa Bofill, Ceferino Alonso, David Moreno, Lluis Juberias, Irene Aldalbert, Jordi López, Adelina Escandell i Salva Torres, i la participació quan es cregui convenient de Joan Josep Nuet, Secretari General del PCC.

25 N VOTA ICV-EUIA

El 14 de novembre VAGA GENERAL!

Comunicat dels CJC-Joventut Comunista amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

En el procés de construcció nacional de Catalunya, els i les comunistes expressem la nostra posició davant la situació actual.

 

 

 

 

El projecte dels comunistes de Catalunya: El catalanisme popular.

1. Catalunya és una nació sense Estat. La sobirania de Catalunya resideix en el poble català que té la legitimitat, el dret i el deure de decidir el seu futur sense tuteles ni limitacions de cap mena. Els i les comunistes tenim molt clar aquesta situació i continuarem lluitant per aconseguir més drets nacionals i socials. Uns drets que inclouen el dret a disposar d'un Estat propi reconegut internacionalment i el dret a federar-nos lliurament amb altres nacions, si així ho desitgem sobiranament. El dret a l'autodeterminació de la Nació, és a dir, la seva capacitat de decidir voluntàriament a cada instant el seu futur, és un dret inalienable de les nacions i els pobles; un dret col·lectiu i expressió de la democràcia.

2. Els comunistes de Catalunya considerem que la construcció nacional des de la perspectiva de progrés i internacionalisme són complementaris i estan relacionats. El nostre projecte de transformació socialista té ben present que l'emancipació nacional i social són dues cares de la mateixa lluita. L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les comunistes no és contradictori amb la lluita pels drets nacionals dels pobles, sinó que és un element bàsic dels principis internacionalistes.

3. L’ofensiva de l’oligarquia financera a través del neoliberalisme a Europa i del neofranquisme a Espanya ha de ser contrarestada mitjançant la unitat de les classes populars catalanes, evitant les pràctiques i discursos que pretenen dividir-les en funció de la seva adscripció nacional. Cal reivindicar la nació com a expressió cohesionadora de la classe treballadora: és català qui viu i treballa a Catalunya. Per això denunciem els falsos debats que alimenten les burgesies catalana i espanyola pels seus interessos. Tots els intents dels sectors més reaccionaris, tant catalans com espanyols, de dividir les capes populars i la classe treballadora catalana mitjançant el racisme, la xenofòbia, el xovinisme, etc., tindran la nostra contundent oposició.

Cal la unitat de la joventut de Catalunya!

La Diada de Catalunya arriba en un moment àlgid de la crisi que pateix el nostre poble. Les polítiques neoliberals del PP i de CiU han aconseguit empitjorar la vida de la immensa majoria de la població i reduir cada cop més l'Estat del benestar. Sens dubte han agafat el relleu de les polítiques liberals del PSOE i continuen amb més decisió fent pagar la crisi a la majoria social que no l'ha provocada. La realitat que patim demostra que el sistema capitalista ni tant sols pot garantir unes condicions mínimes de dignitat per als països propers al seu nucli. L'atur colpeja més de la meitat del jovent, les condicions de treball es precaritzen i un de cada cinc catalans viu sota el llindar de la pobresa.

Tenim molt clar que CiU no fa res més que atacar, dia rere dia, els drets del poble de Catalunya i, per tant, del catalanisme popular. Portem dos anys de destrucció dels serveis públics i d'augment de la repressió policial. L'onada repressiva després de la Vaga General del 29 de març va demostrar que cada cop més que els sectors poderosos no poden controlar el descontentament popular mitjançant el consens.

El PP amb la seva concepció neofranquista, que nega la plurinacionalitat de l'Estat espanyol, vol acabar no només amb els serveis socials sinó amb les institucions d'autogovern i consolidar el seu projecte de conformar un estat centralista que no respon a la realitat plurinacional. El Règim s'esquerda, tant en l'àmbit nacional com social.

Nosaltres defensem un 11 de setembre d'unitat entre els amplis sectors de la joventut catalana que volen ampliar els seus drets socials i nacionals i assegurar el seu exercici efectiu. Ens reiterem en la concepció que la justícia social i el dret a l'autodeterminació dels pobles formen part del mateix projecte de país i que s'han de defensar amb la mateixa força.

Convoquem per tant a la manifestació a Plaça Urquinaona a les 17:00 

Socialisme i autodeterminació !

 

Barcelona, 8 de setembre del 2012

CJC – Joventut Comunista de Catalunya

 

Comunicat conjunt de Joves Comunistes (JC) i de la Joventut Comunista (CJC) del districte de Sant Andreu

El col•lectiu de JC i el col•lectiu de CJC del districte de Sant Andreu ens vam reunir el passat dimecres 18 de juliol per coordinar el treball social al Districte de Sant Andreu, així com per reforçar el camí cap a la unitat del jovent comunista de Catalunya.

Des de fa mesos les dues organitzacions han estat participant en diferents plataformes socials del territori com el Moviment de Brigadistes i el Col•lectiu Cultural de Cinema Popular en la lluita per l’Harmonia (l’Ateneu Cultural i Popular).

Durant els darrers anys, JC i CJC hem participat amb Alternativa Jove-Joves d'Esquerra Unida i Alterntiva en l'organització de les festes de Sant Andreu i en la coordinació de diferents actes sobre la II República, la lluita del poble palestí o els piquets sindicals de la vaga general. Feina de la qual estem molt satisfets perquè ens ha ajudat a consolidar-nos dins del districte i ha comprovar que els dos projectes tenen grans coincidències.

Davant l’actual situació de crisi del sistema capitalista i d’agudització de la lluita de classes, els i les joves comunistes hem de construir plegats l’alternativa pel socialisme, l'autodeterminació de Catalunya i la solidaritat amb els altres pobles de l'Estat Espanyol.

Els moviments d’unitat que s’estan impulsant dins l’esquerra catalana, així com els acords congressuals de les nostres organitzacions, responen a aquesta etapa de conflicte i a la demanda de la pròpia militància i dels amplis sectors socials que ens recolzen.

Considerem que la confluència entre les diverses organitzacions juvenils comunistes de Catalunya és una necessitat que s'ha d'expressar mitjançant la unitat de la nostra feina i pensem que es donen les condicions tant objectives com subjectives per dur a terme projectes unitaris.

Visca la unitat comunista!

18 de Juliol del 2012
Districte de Sant Andreu


 Joves Comunistes (JC)                        Joventut Comunista (CJC)